Inundables
Ara tots ens omplim la boca dient que hem d’aprendre de la recent catàstrofe al País Valencià, demanem que les morts i les pèrdues materials almenys serveixin perquè, en cas de repetir-se un aiguat d’aquests, tinguem la lliçó sabuda i les conseqüències no siguin tan terribles. O encara millor, reclamem que es treballi en la prevenció. Doncs vinga, som-hi: comencem per examinar el nostre mapa de zones inundables, assenyalem aquelles on no es podria edificar i rectifiquem-ho. És qüestió de voluntat i de tenir una bona actitud, tan sols. I posem-nos-hi immediatament, que a mesura que passa el temps la societat tendeix a oblidar allò que implica fer un esforç gran. El que dic és de sentit comú –em sembla a mi–, però em temo que, si no hi ha una pressió al darrere, tot plegat passarà a segon terme fins que no torni a passar una desgràcia. Ja no parlo de tirar a terra les construccions aixecades en el camí natural dels rius, això deu ser difícil, però no hi podem renunciar. Molts lectors tindran al cap algun cas d’aquests. A mi sempre m’han cridat l’atenció el càmping, la piscina i unes cases de Vilallonga de Ter, establerts –davant l’estupefacció de gent gran del poble– al costat del riu després de la riuada del 1982, aquella que es va endur el pont d’Abella. Si durant segles s’ha dit allò que “a la vora del riu no et facis el niu” serà per alguna cosa. Els humans ens hem cregut que podem dominar la natura, un convenciment fals i molt perillós, com queda demostrat cada dos per tres. Parlant d’accions a emprendre immediatament: és indispensable que les administracions siguin valentes i, quan reben un avís d’un fenomen natural que comporti risc per als ciutadans, no els tremoli la mà i redueixin la mobilitat de la gent a còpia de tancar escoles o impedir que les empreses obrin, entre altres mesures. No han de tenir por de les conseqüències d’haver espantat la gent per a res, si es dona el cas que al final no n’hi ha hagut per a tant. Els ciutadans hem d’aprendre a valorar de manera positiva les decisions de prevenció. I, finalment, sisplau, fem cas dels avisos, que per a alguna cosa són, com van comprovar a cops de riuada aquells inconscients que van deixar el cotxe a la riera de Cadaqués.