Editorial

Empreses que juguin la Champions

El mapa de les grans cor­po­ra­ci­ons mun­di­als ha can­viat en unes dècades: cada cop són menys indus­tri­als i més tec­nològiques. I amb aquest tomb Europa hi ha sor­tit per­dent perquè les seves empre­ses més grans ja no ho són tant, com­pa­ra­des amb les dels EUA i les asiàtiques, i han cai­gut de les posi­ci­ons cap­da­van­te­res dels rànquings. Les domi­na­do­res són ara Goo­gle, Apple, Micro­soft i Meta, que neces­si­ten grans mer­cats i eco­no­mies d’escala per man­te­nir el seu ritme inver­sor. Sobre la base d’això, són pols de cap­tació de capi­tal i de talent, fac­tors clau de la nova eco­no­mia. Lluny d’aquesta dinàmica vir­tu­osa, la UE és un camp poc fèrtil per als nego­cis de la nova era perquè, lluny de ser un mer­cat únic, està molt frag­men­tat i gens adap­tat a les neces­si­tats del món actual. No és cap nove­tat que Europa té massa bar­re­res que fan que les empre­ses ten­dei­xin a que­dar-se peti­tes, però amb les actu­als regles del joc insis­tir en aquest error és un suïcidi, i cal cor­re­gir el camí. Està en la corda fluixa el model social euro­peu.

Dit això, no cal caure en el der­ro­tisme. Europa té encara grans empre­ses, algu­nes d’èxit en vetes de mer­cat poc visi­bles; té con­glo­me­rats molt com­pe­ti­tius d’empre­ses inde­pen­dents, mol­tes de les quals pimes, que fun­ci­o­nen com una de sola però que no con­so­li­den; i té talent empre­ne­dor per aixe­car empre­ses de nova gene­ració. Totes aques­tes rea­li­tats neces­si­ten més Europa, com defen­sen Enrico Letta i Mario Draghi en els seus res­pec­tius infor­mes sobre com­pe­ti­ti­vi­tat, fets públics para­do­xal­ment en un moment d’auge dels par­tits euro­escèptics. Però, de la mateixa manera que als gover­nants se’ls ha de dema­nar que enten­guin com fun­ci­ona l’eco­no­mia glo­bal i que, segu­ra­ment, ara toca afa­vo­rir que Europa tin­gui empre­ses en la lliga de cam­pi­ons, també se’ls ha de recla­mar mesu­res perquè la con­cen­tració no pena­litzi la soci­e­tat per la via de la desi­gual­tat. Els pre­mis Nobel d’eco­no­mia 2024, Daron Ace­mo­glu i Simon John­son, han obser­vat que, al llarg de la història, cada cop que hi ha un progrés tec­nològic hi ha dinàmiques de con­cen­tració de la riquesa en poques mans. La recepta: democràcia i ins­ti­tu­ci­ons for­tes que repar­tei­xin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia