Trump i el repte d’Europa

Si l’elecció de Donald Trump per a un segon mandat ja va suposar un repte de comprensió i d’anàlisi des de l’òptica europea de la seva clara victòria a les urnes, el degoteig de nomenaments en llocs clau de la seva administració eleva l’aposta, perquè, a diferència del seu primer mandat, Trump ha posat la lleialtat personal molt per sobre de la competència, la idoneïtat, l’experiència política i fins i tot l’aprovació del Partit Republicà. El resultat final és un govern desmarcat del sistema i absolutament determinat a aprimar l’Estat i a deixar tot el camp lliure que pugui al sector privat i la gent poderosa que li dona suport en detriment de la majoria més dèbil. L’altra gran diferència respecte al 2016 és la concentració de poder al voltant de Trump, derivada del control de la Casa Blanca, el del Capitoli (Congrés i Senat) i el del Tribunal Suprem, que el mateix Trump es va assegurar amb tres designacions al final del seu primer mandat i que ja li ha concedit immunitat quasi absoluta per a la seva presidència. L’absència de contrapesos i d’autocrítica interna és clarament un factor de risc que, tot i ser d’un abast difícil d’avaluar, permet augurar canvis notables als Estats Units en els propers quatre anys.

Els Estats Units no són Europa, però és la primera potència econòmica i militar d’Occident i també és un far del món democràtic. És obvi que l’agenda radical i unilateral de Trump ens afectarà en un ampli ventall de qüestions com ara l’OTAN, Ucraïna, la guerra comercial, Palestina, la cooperació multilateral i el canvi climàtic, entre d’altres. Però també hem vist els darrers anys el creixement del populisme d’extrema dreta a Europa a rebuf del fenomen trumpista i no és inversemblant que aquesta influència encara pugui créixer. Europa ja estudia com reforçar la seva independència en termes econòmics i geopolítics, però el gran repte és protegir els seus valors, la seva aposta social, la democràcia, l’estat de dret, la cooperació i la pau. I no hi ha un altre camí que el de reforçar la confiança dels ciutadans en la política i en el projecte europeus. I això no passarà si els polítics continuen més centrats en el poder que a escoltar la gent. Ni tampoc si la política europea continua sent prima, erràtica i allunyada dels interessos, les pors i el benestar dels europeus.