Sortir de Twitter (o no)

El diari The Guardian ha estat el primer mitjà de paper, amb una llarga trajectòria i gran credibilitat, a sortir de la xarxa social Twitter –ara anomenada X–. La decisió del diari ha interpel·lat molts altres mitjans, que han hagut de prendre una decisió sobre si continuar o no a la xarxa que Elon Musk ha convertit en una joguina al servei dels seus capricis i, encara pitjor, al servei del populisme, l’extrema dreta i la desinformació que s’ha acabat imposant en les eleccions americanes.

No és només una decisió que han de prendre els mitjans de comunicació. També els usuaris que, particularment, ens vam obrir el perfil fa prop de vint anys i que cada dia ens sentim més incòmodes en un fòrum on predominen els haters i on els algoritmes promocionen les mentides. N’han marxat periodistes, esportistes, polítics (els dos darrers alcaldes de Barcelona, sense anar gaire lluny), i molta gent sensata, deixant darrere seu un ambient que, per dir-ho de manera suau, cada vegada és més “tòxic”.

Hem d’abandonar Twitter? Hi ha arguments per no fer-ho: quan un mitjà seriós abandona un espai com aquest en realitat està deixant més via lliure a les mentides. O, com ha dit el ministre tuiter, Óscar Puente, quan un cedeix espai l’ocupen d’altres, i en aquest cas els altres “són els que es dediquen a intoxicar i difamar”. I si la decisió avui és a mans de cada un dels usuaris és perquè ha fallat la regulació, perquè la Unió Europea no ha estat capaç de prohibir campanyes de desinformació i l’exaltació d’ideologies que, en un mitjà escrit, mai podrien ser publicades. I mentre la UE no reguli, seguirem amb el dubte. Ser-hi o no ser-hi (a Twitter): aquesta és la qüestió.