La papallona

Tothom recorda els lleons dissecats. Hi ha una foto d’en Pepet Cruells , retratista de la vida banyolina, i que abans de la guerra havia fet de taxidermista al Museu Darder, al costat d’un dels quatre exemplars de mirada buida, pelatge polsós i que exercien de cavallet per a la mainada de la placeta dels Estudis. Hi ha una sèrie fotogràfica , esplèndida, d’en Joan Comalat retratant la conservadora del Darder, la Dolors Marín Gratacós, rivalitzant amb l’estruç, com si li allargués encara més el coll de l’au. En l’entrevista d’en Jordi Soler a Presència el 1984 , recordava que estava voltada de llangardaixos, calaveres, ànecs muts i micos esperpèntics. No anomenarem l’absent: la Dolors Marín s’hi va fotografiar amb la mà recolzada a la vitrina que tots els escolars catalans recorden. La filigrana en canvi passa inadvertida. És la papallona fulla , donació del veterinari Pere Comas Masgrau. Marronosa, adopta la forma d’una fulla seca quan reposa sobre una branca. La teoria del caos té l’origen en “l’efecte papallona”, la que diu que petites accions poden provocar grans canvis. La llibertat és el batec de les ales d’una papallona que el taxidermista clava a la vitrina, amb les ales obertes i belles però immòbils. També és l’ocell que emprèn el vol. I el blau ceruli amb què els pintors fan el cel. Això pensàvem fins que l’amo del cel el va enteranyinar de creus dictatorials i de negre xarol gavardina, tan fosc com la nit que amenaça a cobrir-ho tot.