El cercle viciós de la droga

Sor­presa? De veri­tat que no. Es podia espe­rar. Tres agents dels Mos­sos d’Esqua­dra han estat con­dem­nats per tràfic de dro­gues a Santa Coloma de Far­ners. Aquesta notícia posa de mani­fest una rea­li­tat incòmoda. No sem­pre els encar­re­gats de vet­llar per la lega­li­tat poden resis­tir el poder del diner fàcil. Però l’actu­ació dels mos­sos no és un fet aïllat. Només uns mesos abans, una altra notícia sac­se­java les consciències: amb motiu de la cap­tura d’un con­te­ni­dor ple de cocaïna, un alt càrrec de la Policía Naci­o­nal de Madrid, Óscar Sánchez, va ser enxam­pat amb més de 20 mili­ons d’euros ama­gats dar­rere un fals envà a casa seva. Aquesta suma desor­bi­tada de diners il·lus­tra la mag­ni­tud de la cor­rupció ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada que es genera de la mateixa dinàmica de tràfic de dro­gues que la poli­cia mira de com­ba­tre.

En un con­text així, la teo­ria de l’eco­no­mista i pen­sa­dor soci­o­polític Anto­nio Esco­ho­tado sobre la pro­hi­bició de les dro­gues adqui­reix una rellevància espe­cial. Segons Anto­nio Esco­ho­tado, la guerra con­tra les dro­gues no només fra­cassa en el seu objec­tiu de reduir-ne el con­sum, sinó que ali­menta un sis­tema econòmic i cri­mi­nal en el qual les ins­ti­tu­ci­ons que hau­rien de vet­llar pel bé comú aca­ben invo­lu­cra­des en acti­vi­tats il·lícites. Els exem­ples esmen­tats ara mateix són només dues peces d’un engra­natge més gran, un cer­cle viciós que és difícil de tren­car. Al seu lli­bre Història de les dro­gues (1989), Esco­ho­tado com­para la lluita con­tra la droga amb la caça de brui­xes medi­e­val: com més esforç s’hi dedi­cava, més crei­xia el pro­blema. Quan es va dei­xar de per­se­guir brui­xes, van anar des­a­pa­rei­xent. En els dos casos s’entén que el que impera és la raó econòmica. Era un bon negoci denun­ciar i cap­tu­rar brui­xes i és un gran negoci “llui­tar” con­tra en tràfic de dro­gues.

Als mos­sos de Santa Coloma, els han con­dem­nat a deu anys de presó. Ente­sos. Quants anys toca­rien al cap dels ser­veis con­tra el blan­queig de diners, Óscar Sánchez? Ja ho sen­ti­rem a dir. O no. Perquè, ¿estava real­ment sol en el negoci? El seu silenci de cap de turc (si és que ho és) li pot estal­viar alguna res­pon­sa­bi­li­tat? És massa aviat per dir-ho. Sigui el que sigui, no es resoldrà pas el pro­blema de la droga.