Anna Lindh, una tossuda ment europea

Europa necessita defensors. Persones que des de la seva opció política, i des de les seves conviccions personals, expliquin què té de bo ser part de la idea europea. Emergeix amb força, ràbia i nostàlgia el buit que va deixar la política sueca Anna Lindh, absurdament assassinada quan tenia només 46 anys a ganivetades en un centre comercial a Estocolm tres dies abans del referèndum sobre l’entrada o no a l’euro. Lindh va destacar en la defensa dels drets humans i era una dona cridada a grans missions. I ho sabia. De fet n’era conscient des que tenia 12 anys, quan va entrar en política i es va inscriure en la Lliga Juvenal Socialdemòcrata sueca (SSU). Quan en va fer 13 ja n’era portaveu i cridava consignes contra la guerra del Vietnam. Lindh va ser ministra d’Afers Exteriors de Suècia i una de les dones més extraordinàries que ha desenfornat el país escandinau.

Ylva Anna Maria Lindh va néixer el 19 de juny del 1957 a Enskede-Arsta. El seu pare era un pintor conegut, Staffan Lindh, i una persona molt implicada en la socialdemocràcia. La seva mare era mestra de primària, Nancy Westman. La família vivia a Enköping, on el pare va treballar a l’Ajuntament de regidor. Va viure en un ambient polític, cultural i d’implicació social. Va llicenciar-se en dret a la Universitat d’Uppsala i va treballar en l’àmbit jurídic poc temps, ja que de seguida entra al Parlament. Tenia 25 anys i Olof Palme era al govern. El món fora de Suècia comença a conèixer Anna Lindh a partir de 1984, quan és escollida secretària de l’Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti, el partit socialdemòcrata suec. Va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec a Suècia. Aquí Lindh es fa sentir: protesta contra la cursa d’armaments, pren partit en assumptes internacionals com Palestina, Sud-àfrica o Nicaragua mentre va treballant en temes climàtics. El 1990 entra al comitè executiu del seu partit, i deixa la secretaria de joves per poder dedicar temps a la seva primera maternitat. La seva carrera la va dur a ocupar càrrecs culturals (al Teatre d’Estocolm), municipals (vicealcaldessa a l’Ajuntament d’Estocolm) fins a aconseguir que la capital sueca fos escollida capital de la cultura europea. De seguida van veure la seva vàlua i va entrar al govern, com a ministra de Medi Ambient. Va ser dura, amb lleis que van obligar les empreses a reduir residus i a limitar substàncies perilloses als aliments. També va ser escollida ministra d’Afers Exteriors. La seva presència internacional la projectava com a futura líder del partit. L’autoritat i habilitat política van ser clau, el 2001 i durant el semestre de la presidència sueca al Consell de la Unió Europea, per arribar als Acords d’Ohrid a l’antiga república iugoslava de Macedònia, on va actuar amb Javier Solana (“Solana em va ensenyar a escriure SMS”, deia en una entrevista). En aquella ocasió Anna Lindh va aconseguir aturar una guerra. Lindh parlava sense embuts. El 2003 va dir, davant la invasió de l’Iraq, que una guerra sense el suport de les Nacions Unides “constitueix un greu fracàs”. Aquell any fatídic, el 2003, Anna Lindh serà assassinada. La van apunyalar (un desconegut) mentre era als magatzems Nordinska Kompaniel amb la seva antiga cap de premsa, Eva Franchell, i sense escorta. Feia 17 anys que també en aquesta ciutat havien assassinat Olof Palme.

Anna Lindh creia que la comprensió mútua entre diferents tradicions religioses era fonamental per a la pau i la seguretat mundial. Va advocar per la protecció de la llibertat religiosa, argumentant que les persones han de tenir el dret de practicar la seva fe de manera lliure i sense por a la persecució. En el seu pensament, Lindh va integrar valors humanistes compatibles amb una àmplia gamma de tradicions religioses: solidaritat, respecte pel proïsme, justícia i pau. Va buscar construir ponts entre diferents comunitats religioses i culturals. Deia el que pensava, exercint una diplomàcia de la veritat. A Catalunya aquests referents suecs són ben vius: comptem amb la Fundació Internacional Olof Palme i amb la Fundació Anna Lindh, una organització internacional que vol acostar persones, organitzacions i societat civil de les dues vores del Mediterrani. Lindh era una dona excepcional, que vivia la seva agenda amb passió i determinació. Era valenta, directa, culta i senzilla, i irradiava calma i força: una llum que costa tornar a trobar.