El voraviu
Illa s’unta les mans
Amb setze quilòmetres més s’arribava a l’IES Palau, a Sant Andreu de la Barca
Encara que sembli una minúcia per alguns i encara que tots els devots del girar full provin de fer-ho passar per una minúcia, el president Illa ha sortit ben untat d’aquest diumenge a Sabadell. No és un simple problema d’agenda fruit d’un mal càlcul de la gent de comunicació. Ni és una passada de frenada d’aquelles que es compensen en les properes voltes. Voler-ho presentar com una demostració de l’hospitalitat que ens caracteritza com a poble és de les millors coses que s’han dit. Quan es vol agradar tant i es vol agradar a tants, ja passa, això. Rellisques. Rellisques i t’untes i és complicat vendre que qui no en remena no en trenca. Tal com estan l’oli, l’olivar i els olivaires, que el president se’n vagi a la presentació de l’oli de Jaén el mateix dia que hi ha dues fires de l’oli, una a Reus i l’altra al Segrià, no sembla un gran exemple de coneixement del país ni una exhibició de bona gestió del temps presidencial. Els productors d’oli, en veure el president a Sabadell amb els de Jaén, no deuen haver pensat en l’hospitalitat d’Illa. “De fora vingueren que de casa ens tragueren”, com deia l’àvia Neus. Això sí que ho deuen haver pensat. Tan bé que hauria quedat a Sant Andreu de la Barca! Amb setze quilòmetres més que a Sabadell, de Montmeló se n’anava a l’IES Palau i girava full amb els docents que han massacrat durant set anys. Girava full d’un muntatge indigne. De fet, encara hi és a temps. Val més tard que mai. Bé va cridar Pujol a Palau!
