La febre del bolet
Confesso que m’apassiona anar a caçar bolets, però també confesso que, cada any que passa, anar a bosc implica una certa decepció. La meva cunyada, que és una experta boletaire garrotxina, ho resumeix en una frase: “Això està més pentinat que la perruqueria.” O sigui, que és tal l’allau que avui dia va a buscar bolets que, passis per on passis, ja hi ha qui hi ha passat abans. L’altra imatge és la del bosc que et trobes, tot arrencat com si haguessin llaurat el terra, sense cap mena de criteri i llençant a tort i a dret bolets que no saben què són o que simplement els han semblat dolents. I ja no parlem del munt de deixalles que alguns desaprensius deixen sense cap mena de respecte per l’entorn, sense cap educació i, evidentment, sense cap cultura.
Avui, anar a buscar bolets implica matinar, fer no sé quants quilòmetres per camins atrotinats, trobar-te ple de cotxes quan arribes a lloc –talment com si es tractés de qualsevol platja de la Costa Brava en ple mes d’agost–, compartir espai amb un munt de caçadors amb el risc que comporta que et confonguin amb un senglar i anar saludant gent que ni tan sols et torna el bon dia, capficats com estan per omplir el cistell més que tu. Vaja, que la cosa pinta malament i que molt aviat ens tocarà reservar amb antelació fins i tot aquell indret que se suposa que només uns quants privilegiats coneixíem de cada any.
I per acabar-ho d’adobar, després d’un matí pujant i baixant muntanyes, arribes a casa tot esgarrinxat perquè, per molta gent que hi passi, el bosc està més brut i embardissat que mai, sense que ningú el netegi ni se’n cuidi, incrementant exponencialment el risc d’incendis. Només ens resta conformar-nos de veure a les xarxes com sempre hi ha algú que ens fa dentetes ensenyant un piló de cistells plens a vessar de ceps o rovellons i dient que els han recollit en cinc minuts, quan tu t’has passat tot el matí per omplir un trist cistellet. Ja ho diu la meva cunyada: “L’any vinent haurem de buscar un altre lloc.” Això sí, ha estat una gran temporada, segons diuen els experts; malgrat jo hagi vist més cistells buits que plens.