Sobirania de Farners

“Non progredi est regredi.” En efecte, el vell proverbi llatí ho deixa molt clar: no progressar ja és recular. Els admirats activistes de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma (veritable progressia, fora tanta xerrameca ideològica!) no deixen de fer créixer la festa. Han aconseguit que esdevingui alguna cosa més que folklore, revifalla de la tradició popular i pedagogia de la natura. Cada edició –i ja en van 43– presenta una iniciativa comercial nova, una altra idea de negoci, un nou impuls a l’economia local. Oh, i que el públic es prepari per a la novetat secreta de l’any que ve, si passa el tall de qualitat que els confrares disposen. Les mosques van a la mel, els emprenedors audaços ho fan a la ratafia. Deixem, però, el futur a sol i serena i centrem-nos en què ha passat enguany. Doncs ha passat que, entre altres novetats empresarials, destaca la presentació dels licors El Penjat i La Penjada. És clar que no és ben bé una novetat: uns joves cooperativistes colomencs ja fa uns anys que van fer diana amb els seus productes, tan valorats, i no solament a Santa Coloma. Tot va començar gairebé com un joc de nostàlgia de les pràctiques de l’avi Torra. A partir d’una recepta del tronjó –amb la taronja penjada del coll de la damajoana perquè maceri en l’aiguardent sense estar-hi submergida–, van acabar elaborant El Penjat, un licor de taronja excels. Un cop professionalitzats en un petit obrador, van experimentar amb una ratafia nova, La Penjada, que sorprèn el paladar i et fa dir que sí, que tot el que fan aquests nois està carregat de sentit. No ho dic jo. Ho afirma un dels millors especialistes que tenim al país: el periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós, que va impartir una conferència sobre la ciència al món de la ratafia i no va resistir la temptació de quedar-se a tastar el nou producte de La Sobirana. Una ratafia “awhiskyada”, com va advertir el presentador, un licor una mica menys mediterrani, amb reducció del dolç i potenciació, diguem-ne, del gust nòrdic. T’ho deixo així, lector, perquè no acabis de saber ben bé de què parlo. Ja t’ho he dit: no és tan sols folklore. És també negoci. La Sobirana, aviat instal·lada en un obrador més ampli, la distribueix a un preu competitiu i amb l’empenta que ostenten els emprenedors que mai reculen.