El G-20, la despesa militar i la fam

La dinovena reunió del G-20, que aplega al Brasil els 19 països més poderosos del planeta més la Unió Europea, difícilment escaparà a la confrontació geopolítica que implica l’aclaparadora victòria de Donald Trump als Estats Units. L’agenda oficial, que inicialment volia posar l’accent en la lluita contra la pobresa, no podrà prescindir del que representa no només el cop de timó del trumpisme sinó la irrupció d’altres lideratges similars, com ara el de Javier Milei a l’Argentina. Sens dubte, l’amfitrió de la trobada, el president Lula da Silva, intentarà introduir matisos importants per contrarestar l’onada de populisme que s’estén com una taca d’oli, però el clima de polarització complicarà la possibilitat d’assolir consensos en la cita. Sobretot pel que fa a la mesura estrella d’impulsar un impost a les grans fortunes.

La reunió fa seure a la mateixa taula de debat un conjunt de països que representa el 90% del producte interior brut mundial i orienta les seves reflexions cap a l’objectiu recurrent de garantir el creixement i l’estabilitat, però aquesta vegada el repte principal consistirà a evitar que la confrontació substitueixi la cohesió. Sobretot tenint en compte que el món sencer conté l’alè davant la imprevisibilitat d’una figura com Donald Trump al front de la primera potència mundial. L’aplicació d’aranzels als productes procedents de la Unió Europea i la disminució de les aportacions al finançament de l’OTAN seran dues de les mesures cantades del full de ruta econòmic del magnat nord americà, i el G-20 sap perfectament que això pot representar un efecte dominó imparable. La primera conseqüència de tot plegat –i en això cal que es fixin els electors de tots els països membres del G-20 de cara a l’aparició de candidats similars– és que si augmenten les despeses militars serà per reduir les destinades als serveis públics. És precisament aquesta amenaça imminent el que pot llastrar l’ambiciosa Aliança Mundial contra la Fam i la Pobresa, impulsada per Lula en la present edició del G-20. Perquè massa sovint l’ajuda als més desfavorits sol aparèixer a l’agenda dels poderosos sense arribar a ser una prioritat.