Cap a una solució negociada a Ucraïna

Han passat mil dies d’ençà que els russos van iniciar la guerra contra Ucraïna i no es pot pas dir que el president Putin l’hagi guanyada, però tampoc que l’hagi perduda. Exactament el mateix que es pot dir del president Zelenski. L’atzucac en el qual es troben els dos exèrcits, fortament desgastats després de tot aquest temps, i la falta de progressos decisius en un sentit o en l’altre és terreny abonat per a una solució pactada en una taula de negociacions. En contra hi ha la controvertida decisió d’última hora del president sortint dels Estats Units, Joe Biden, d’autoritzar al govern ucraïnès l’ús de míssils de llarg abast, amb el consegüent risc d’una escalada nuclear que això comporta. A favor, la determinació del president electe, Donald Trump, d’assolir de manera ràpida una sortida pactada que posi fi als enfrontaments armats. Però els plans de Trump tampoc són senzills d’implementar, sobretot tenint en compte que un hipotètic acord de pau a canvi de territoris, que permetria als russos consolidar les zones ocupades, té el precedent de Crimea, que en el seu moment només va representar un parèntesi en l’expansionisme de Putin. A més, el president rus hauria de fer alguna concessió a Zelenski, que aspira a ingressar a l’OTAN, i no sembla gens predisposat a permetre-ho. En aquest context l’amenaça d’una tercera guerra mundial i d’un intercanvi de bombes nuclears no és descartable, encara que tothom assumeix que representaria una derrota inevitablement compartida. D’alguna manera ja s’hi ha entrat, en un escenari de tercera guerra mundial dissimulada, que en la pràctica incorpora soldats que provenen de llocs tan diferents com l’Índia o Corea del Nord i que utilitza armament subministrat per l’OTAN, encara que de moment l’Aliança Atlàntica s’hagi abstingut de mobilitzar tropes terrestres. I també perquè la globalització fa que totes les economies se n’hagin ressentit, com si efectivament aquesta tercera guerra mundial hagués estat oficialment declarada. En el moment de redactar aquest editorial s’esperava un atac massiu rus i es tancaven ambaixades a Kíiv, però aquests mil dies han demostrat que ni tan sols una primera potència es pot imposar per la força de les armes.