Embellir l’envellir
Llegia l’altre dia en aquest diari l’article de Jordi Grau sobre els serveis a la “gent gran”, més de la quarta part dels catalans. M’hi sentia interpel·lada per tenir un pare que albira els 94 anys, en una residència d’Olot de la qual francament no hi ha queixa. El que passa és que a mi m’agradaria que anéssim més enllà i no ens conforméssim a cobrir les necessitats bàsiques (i un xic més), que procura un centre geriàtric, entenent que ja és molt. La meva reflexió, deixat enrere el tombant mític dels 60, demana ampliar el zoom i qüestionar el plantejament de la societat occidental al voltant de què cal esperar de les persones de la tercera edat... o la quarta, o la cinquena, que se’ns ha quedat escàs l’àbac cronològic que ens havíem fabricat. I ho lligo aquí amb el pensament que em visita sovint de fins a quin punt és injust el clixé que, com una llufa, penja d’aquells que superen els, posem, 70 anys. En qüestió d’utilitat van sent aparcats, una actitud social que alimenta perversament la roda en què la mateixa persona, veient que no hi ha per a ella més rols interessants, acaba sentint-se inútil, es desestima i es va abandonant. Conjuga l’existència en passiu perquè els verbs actius, en termes d’aportació, desapareixen del seu jo. És això el que volem per a nosaltres? S’ha de ser curt per no adonar-se que a envellir és cap a on anem, i que potenciar-ne les gràcies embelliria el nostre horitzó. A escala de petit país, poso esperances, donat que el conec, en la gestió que el selvatà Manel Serras entoma com a president de l’Associació Intercomarcal de Consells de la Gent Gran de comarques i municipis de Girona. Ingent tasca, la que tenen al davant, com totes les que malden contra les idees preconcebudes. Autoritats, escolteu-los per obrir camí envers una conscienciació del respecte i l’ajut que els nostres majors mereixen, així com de les virtuts i aportacions que poden oferir. Ciutadans, busqueu dins vostre la veu dels ancestres que admiraven els ancians per la seva saviesa, en comptes de seguir adorant la joventut com si fos el vedell d’or i volent aturar desesperadament els signes de l’edat. Exigim als responsables polítics que afavoreixin el canvi de paradigma. En potència, tots som aquesta “gent gran” i si hi arribem és el millor que ens pot passar.