Enyorada conversa

En un hàbitat hiperconnectat, ple de dispositius electrònics, mòbils, tauletes, ordinadors, e-mails, enganxats a la comunicació en línia, es perd el contacte real amb els companys de feina, amb les amistats i coneguts, i fins i tot amb la família. S’arracona la conversa pròpia d’animals socials, físics, en què es conciten la mirada, el timbre de veu, el contacte, la calor humana, el riure, el plor, l’alegria, la tristesa. La conversa humana, com a vehicle de comunicació i lloc de trobada, perd protagonisme al compàs del destí dels temps a l’era de l’eclosiva virtualitat. Aquesta tendència imparable va pel camí de cronificar-se i convertir-se en senyal d’identitat generacional. Es relega la conversa genuïna i espontània, que queda eclipsada per la frenètica missatgeria dactilar instantània o missatges de veu. Quina llàstima per a l’esdevenir de la humanitat.