Sánchez en cola tres

Deia l’àvia Neus que val més caure en gràcia que ser graciós. És una explicació. És l’explicació de les continuades preses de pèl a la ciutadania que permetem a Pedro Sánchez. És un autèntic diplomat en la matèria. Se’n fot del mort i de qui el vetlla, amb publicitat i propaganda, sense importar-li la mida de l’escenari i aconseguint fer-ho passar per una obra mestra de la ciència política. Aquests dies ha estat en cartellera a València, a Madrid i a Brussel·les. És clar que Mazón, a més de negligent per a la gestió, és molt incompetent per maniobrar, però el cas és que president del govern espanyol, de moment, se’n surt quasi indemne, de la vergonyosa actitud que ha tingut en la tragèdia valenciana. A Brussel·les ha entrat Teresa Ribera de vicepresidenta, però han beneït el que havien promès no beneir mai, dos comissaris de la ultradreta. Un d’Hongria i un d’Itàlia. S’han engargallat el cordó sanitari. Però ha aconseguit que això ho doni tothom com un efecte col·lateral (que no dic que no ho sigui) de la idiotesa del PP, entestat a vetar la candidata del PSOE. I a Madrid ha salvat el paquet fiscal prometent a uns socis de la investidura just el contrari que als altres. Uns li accepten que no hi ha impost a les energètiques i els altres li accepten que sí que n’hi ha o que n’hi haurà. I ens mengem com un gran què que les multinacionals pagaran com a mínim un 15%, quan les petites i mitjanes empreses se’n van al 24%.