Sánchez en cola tres

Deia l’àvia Neus que val més caure en gràcia que ser graciós. És una expli­cació. És l’expli­cació de les con­ti­nu­a­des pre­ses de pèl a la ciu­ta­da­nia que per­me­tem a Pedro Sánchez. És un autèntic diplo­mat en la matèria. Se’n fot del mort i de qui el vet­lla, amb publi­ci­tat i pro­pa­ganda, sense impor­tar-li la mida de l’esce­nari i acon­se­guint fer-ho pas­sar per una obra mes­tra de la ciència política. Aquests dies ha estat en car­te­llera a València, a Madrid i a Brus­sel·les. És clar que Mazón, a més de negli­gent per a la gestió, és molt incom­pe­tent per mani­o­brar, però el cas és que pre­si­dent del govern espa­nyol, de moment, se’n surt quasi indemne, de la ver­go­nyosa acti­tud que ha tin­gut en la tragèdia valen­ci­ana. A Brus­sel·les ha entrat Teresa Ribera de vice­pre­si­denta, però han beneït el que havien promès no beneir mai, dos comis­sa­ris de la ultra­dreta. Un d’Hon­gria i un d’Itàlia. S’han engar­ga­llat el cordó sani­tari. Però ha acon­se­guit que això ho doni tot­hom com un efecte col·late­ral (que no dic que no ho sigui) de la idi­o­tesa del PP, entes­tat a vetar la can­di­data del PSOE. I a Madrid ha sal­vat el paquet fis­cal pro­me­tent a uns socis de la inves­ti­dura just el con­trari que als altres. Uns li accep­ten que no hi ha impost a les energètiques i els altres li accep­ten que sí que n’hi ha o que n’hi haurà. I ens men­gem com un gran què que les mul­ti­na­ci­o­nals paga­ran com a mínim un 15%, quan les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses se’n van al 24%.