El tòpic de la velocitat

El cap de setmana del 16 i el 17 de novembre es va saldar amb vuit víctimes mortals a la xarxa viària catalana, tres en entorn urbà i cinc en xarxa interurbana. Casualment –o no– l’endemà ja es parlava de radars, tot i que el Servei Català de Trànsit admet que la prevalença d’alcohol, drogues i psicofàrmacs –cada dia més interaccionats– dobla la de la velocitat entre les causes que concorren en accidents amb víctimes. Però és més fàcil sembrar les vies de radars –sembla que es fa alguna cosa– mentre continuen voltant conductors sense permís –o que el tenen retirat– que, si fan mal a algú, no hi haurà assegurança que se’n faci càrrec. Però vinga radars, i vinga amagar-ne per recaptar en lloc de fer-los visibles per indicar un punt perillós.

Parlant de punts negres, el mateix director del SCT, Ramon Lamiel, admet que l’accidentalitat és dispersa i que queden pocs indrets en els quals centrar l’acció, símptoma clar que bona part dels sinistres són producte de la saturació de la via. Ras i curt, molts vehicles en poc espai igual a més risc de col·lisió. Però és més fàcil demonitzar la velocitat bo i saber que no causa accidents (però n’agreuja les conseqüències). Fa 40 anys un cotxe mitjà que anava a 140 km/h necessitava més de 80 metres per aturar-se, bloquejant les rodes i fent acrobàcies diverses perquè suspensions i frens eren com eren. Un d’equivalent avui s’atura en 70 metres i recte com un ciri. Passarà que els cotxes aniran sols però ni això eliminarà accidents i morts. Qui indemnitzarà –el conductor que no conduïa o el vehicle que no decideix sinó que aplica un algoritme– serà un altre debat.

Lamentant cada mort i suplicant que sigui l’última, que m’expliquin si les causades per atropellament a les vies ràpides –clarament a l’alça– tenen a veure amb la velocitat o bé amb la quantitat d’incidències mecàniques i vehicles estacionats perillosament al voral que es produeixen des que es van eliminar els peatges i les autopistes van més saturades que mai de tot tipus d’usuaris, també dels que no tenen una economia prou sanejada per mantenir el vehicle en estat òptim. Però la resposta fàcil sempre serà un radar més.