Pecar contra la teva voluntat

Fa temps que no tens al davant algú que t’observi amb aquesta passió i amb aquest desig de pos­seir-te. El pri­mer cop n’apar­tes la mirada. Ja hi vas caure de qua­tre gra­pes un cop, però en un altre con­text, i saps que aquesta mena d’històries mai tenen un final feliç. Però has de tor­nar al lloc del pecat tres cops per set­mana, de vega­des fins a qua­tre, i no tens eines a mà per esqui­var-lo. Cada cop et mira amb més ardor. T’està dient, sense neces­si­tat de pro­nun­ciar una sola paraula, que hi confiïs, que no dei­xis pas­sar l’opor­tu­ni­tat, que allò que has vist més d’un cop al cinema també passa de tant en tant a la vida real. Però no et dei­xes convèncer, perquè ets una per­sona de prin­ci­pis ferms i de con­vic­ci­ons tan dures com una mun­ta­nya de gra­nit, i ara no vindrà ningú a des­mun­tar-te d’un cop de ploma les teves cre­en­ces. Així que pas­ses dies elu­dint el flir­teig, però en rea­li­tat no te’l pots treure del cap. La teva espe­rança con­sis­teix a con­fiar que arri­barà el moment que tra­ves­saràs aque­lla porta i ja no hi serà. S’haurà can­sat d’espe­rar-te o, sim­ple­ment, haurà anat a parar a altres mans que real­ment l’ambi­ci­o­na­ven. Però el mal­pa­rit es manté impertèrrit i ja li veus aires pro­vo­ca­dors. La temp­tació és cada cop més gran, tant, que té un efecte devas­ta­dor. Final­ment et dones per vençuda. Una mena d’atracció fatal et fa cedir i et sents gai­rebé obli­gada a com­prar aquell dècim de lote­ria de Nadal, mal­grat que fa anys que tens clar que tens més pos­si­bi­li­tats de tro­bar la clau de la pau al món que de resul­tar afor­tu­nada pel bombo. Però és que cada cop que t’apro­pa­ves a la barra del bar a pagar el cafè, t’obser­vava i una veu inte­rior et deia: “I si aquest cop toca, i tu no en por­tes mal­grat que l’has tin­gut als mor­ros gai­rebé cada dia?” I segur que aquest és el quid del negoci, o pot­ser no. L’única cosa que saps segur, de moment, és que ara tens vint euros menys a la but­xaca.