Pecar contra la teva voluntat

Fa temps que no tens al davant algú que t’observi amb aquesta passió i amb aquest desig de posseir-te. El primer cop n’apartes la mirada. Ja hi vas caure de quatre grapes un cop, però en un altre context, i saps que aquesta mena d’històries mai tenen un final feliç. Però has de tornar al lloc del pecat tres cops per setmana, de vegades fins a quatre, i no tens eines a mà per esquivar-lo. Cada cop et mira amb més ardor. T’està dient, sense necessitat de pronunciar una sola paraula, que hi confiïs, que no deixis passar l’oportunitat, que allò que has vist més d’un cop al cinema també passa de tant en tant a la vida real. Però no et deixes convèncer, perquè ets una persona de principis ferms i de conviccions tan dures com una muntanya de granit, i ara no vindrà ningú a desmuntar-te d’un cop de ploma les teves creences. Així que passes dies eludint el flirteig, però en realitat no te’l pots treure del cap. La teva esperança consisteix a confiar que arribarà el moment que travessaràs aquella porta i ja no hi serà. S’haurà cansat d’esperar-te o, simplement, haurà anat a parar a altres mans que realment l’ambicionaven. Però el malparit es manté impertèrrit i ja li veus aires provocadors. La temptació és cada cop més gran, tant, que té un efecte devastador. Finalment et dones per vençuda. Una mena d’atracció fatal et fa cedir i et sents gairebé obligada a comprar aquell dècim de loteria de Nadal, malgrat que fa anys que tens clar que tens més possibilitats de trobar la clau de la pau al món que de resultar afortunada pel bombo. Però és que cada cop que t’apropaves a la barra del bar a pagar el cafè, t’observava i una veu interior et deia: “I si aquest cop toca, i tu no en portes malgrat que l’has tingut als morros gairebé cada dia?” I segur que aquest és el quid del negoci, o potser no. L’única cosa que saps segur, de moment, és que ara tens vint euros menys a la butxaca.