Mogudes entre dones

A l’hora de comprar un bitllet d’avió, la diferència entre el primer preu que t’ofereix la companyia i la quantitat que acabes pagant és tan delirant que no és estrany que alguns passatgers acabin pujant a l’aeronau amb quatre jerseis i tres jaquetes sobreposades per tal de poder accedir-hi amb una bossa de mà i estalviar-se l’estafa del pagament de la maleta. L’altre dia, a l’aeroport del Prat –ara dit Josep Tarradellas, però que difícil és rebatejar les coses quan tota la vida els hem dit d’una determinada manera–, una dona volia pujar a l’avió amb una bossa amb nanses i ja es veia a venir que, per la mida, seria molt difícil fer passar bou per bèstia grossa. Minuts abans de l’embarcament, un treballador de l’aerolínia es va dedicar a revisar que tothom que tingués equipatge a la vista hagués pagat pel servei. A la dona de la bossa que ja feia pinta que no cabria sota el seient, la va detectar i li va aclarir que, si volia pujar aquell paquet a l’avió, hauria d’abonar 60 euros. Atès que restaven uns minuts per a l’obertura de portes de l’avió, l’afectada va tenir temps d’anar buscant entre la resta del passatge algú que no dugués maleta a la mà, malgrat que havia pagat per pujar-la. La recerca li va donar el resultat esperat i va trobar una dona per pujar-li l’equipatge. “Jo no ho he fet mai”, li va respondre en sentir la proposta. “Jo tampoc”, va respondre la que no volia deixar anar més diners perquè ja havia pagat prou. Aleshores, les dues dones, que fins feia 10 segons no havien creuat cap paraula en la seva vida, van pronunciar a l’uníson la paraula màgica: “sororitat”. I, més enllà de l’anècdota, és meravellós que a poc a poc vagi calant al món aquesta xarxa de solidaritat femenina, que ajudarà a revertir les desigualtats, contribuirà a erradicar les violències contra les dones en les diferents formes i, ja posats, servirà per treure’ns d’algunes mogudes.