Ajuda sí, però amb garanties

Les conseqüències de la dana al País Valencià han tornat a posar en relleu el debat de com actuar davant d’una situació d’emergència humanitària. De nou, s’ha evidenciat que davant d’aquestes catàstrofes cal una resposta planificada que respongui a les necessitats reals de les persones afectades. Perquè tota ajuda, pel sol fet de ser-ho, és efectiva? Rotundament no, i el cas valencià ens ho ha tornat a recordar.  Recurrentment, després d’una situació d’emergència humanitària, s’organitzen recollides de materials mogudes per la necessitat immediata d’ajudar, de sentir-nos útils. Però, tant en l’esclat de la guerra a Ucraïna, com en el cas més proper i recent de la dana, hem vist que moltes d’aquestes ajudes no acaben responent a les necessitats del moment i que en comptes de contribuir a solucionar els problemes, acaben desencadenant efectes negatius com l’acumulació de productes de poca utilitat, l’increment de les despeses de transport, i d’emissions de CO2 o la lentitud en els temps de resposta. És per això que, sense menystenir les recollides per a la primera ajuda, les entitats d’ajuda humanitària recomanen sempre les donacions econòmiques. En una catàstrofe humanitària s’ha de prioritzar quines són les primeres necessitats a abordar i quina és la forma més eficaç de fer-ho. I això, ho poden assumir les entitats amb expertesa en situacions similars o els mateixos actors locals, que són els màxims coneixedors de la realitat i dels mecanismes a l’abast, per fer-ho. Comprar en mercats propers a les zones on s’ha d’actuar evita desplaçaments innecessaris, reduint dràsticament el seu cost, el temps de resposta i l’impacte ambiental. A més, assegura l’adequació del que es compra al que es necessita, tot col·laborant amb les mateixes economies locals, sovint molt malmeses. I no oblidem que cal preveure una distribució de l’ajuda, equitativa i accessible, entre les persones més vulnerables. Les ganes d’ajudar, moguts per la solidaritat, ens mostren una societat molt compromesa. I ens n’hem de felicitar! Ara bé, cal saber canalitzar tot aquest primer allau de solidaritat, per fer-lo més eficient, sense oblidar de posar al centre les persones que han quedat en situació d’extrema vulnerabilitat.