On és l’autèntica ‘Lleona’ de Girona?

Ningú pot dubtar que La lleona de Girona és una de les icones de la ciutat. Darrerament, a causa de la pandèmia i d’algun accident, s’ha escrit molt sobre si era o no perillós enfilar-s’hi i si era o no higiènic fer-li un petó al cul. Com diu la dita, “no pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de La lleona”. O també, “només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de La lleona”. El cert és que les escales que hi havia per enfilar-s’hi es van treure i ara es pot contemplar La lleona al carrer Calderers, davant de l’església de Sant Feliu, però és complicat per a qui pretén fer-li un petó al cul. Pitjor ho van tenir, però, els italians que, una mica entonats, van confondre La lleona amb el monument de la plaça del Mercat, conegut popularment com “el lleó”, i s’hi van enfilar per intentar arribar-li al cul i van haver de ser rescatats. El que molta gent no sap, però, és que La lleona que podem veure al carrer Calderers no és pas l’original, sinó que l’original, des de fa 45 anys, està exposada al Museu d’Art de Girona després d’haver-ho estat al monestir de Sant Pere de Galligants.

Tot això i molt més es pot trobar recollit en el llibret La Lleona de Girona. Noves aproximacions des de la història de l’art, escrit pel doctor en història de l’art Miquel Àngel Fumanal i Pagès i editat pel Museu d’Art de Girona i la Generalitat de Catalunya. A l’octubre, en presència de la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, se’n va fer la presentació a càrrec de Joan Boadas, cronista oficial de la ciutat. Val la pena llegir el llibre per saber moltes més coses d’aquesta icònica Lleona, una columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al capdamunt del fust.

Aquesta edició és la revisió més exhaustiva de totes les publicades i en poc més de 60 pàgines ofereix dades inèdites i una descripció analítica de la peça, que situa en un context artístic, i se’n precisa la cronologia, la naturalesa material i totes les vicissituds que ha viscut des del segle XIX.

L’escultura original, la que es troba al Museu d’Art de Girona, està tallada en pedra calcària nummulítica de Girona i presenta restes de policromia que provenen del segle XIX. La que podem veure al carrer Calderers és una còpia del 1995 que es va fer d’una altra de deu anys abans que ara es pot veure al Museu d’Història. A l’estudi del doctor Fumanal, que forma part de l’equip d’especialistes que ha estudiat l’edifici del Palau Episcopal, seu del Museu d’Art, es fa un resum de les analítiques que s’han fet de la pedra, així com de les restes de policromia. D’aquí dedueix que la base i el capitell de la columna són posteriors al fust i l’escultura del lleó, de pedra nummulítica. I que les restes de policromia són fruit de successives repintades fetes en època moderna, almenys amb una dotzena de coloracions diferents. Per tot això, la hipòtesi que defensa, a partir de l’estil i la simbologia de l’escultura i basant-se en altres columnes de grans dimensions i escultures de lleons o lleones, és que l’escultura original és del segle XIII. Queden interrogants, però s’ha aportat informació rellevant que permet revisar els coneixements que teníem de La lleona de Girona.