El carnet de conduir

Més que calma és santa paciència, el que has de tenir si et vols treure el carnet de conduir a Catalunya. Abans de tot, perquè aquesta història és ben real, entenc i fins i tot comparteixo que molts joves no se’l vulguin treure. Menys carnets voldrà dir menys cotxes, i menys cotxes voldrà dir menys contaminació, i menys contaminació voldrà dir menys escalfament global i, en definitiva, més ús del transport col·lectiu. Tot i que aquest, el dels autobusos i els trens, és un altre drama que millor que el deixem de banda abans no tinguem un atac de feridura aquí mateix. I si vols treballar fora del teu poble o ciutat, sense cotxe ets mort.

I anem al carnet. Si te’l vols treure a Catalunya, a banda dels preus, que són molt alts, quan truques ja t’avisen que no et donen tanda per examinar-te fins a l’estiu vinent “si estàs de sort”. I heus aquí que ja fa temps, en els instituts i també entre els pares, que circula la llegenda urbana de Conca. Se suposa que hi vas i allà mateix, en quinze dies i a un preu mòdic d’uns dos mil euros, tornes a casa amb un carnet nou de trinca. Hem fet la trucada corresponent als senyors aquests de Conca del carnet i, bé, no és cap llegenda. Et donen hora per aquest mes de desembre o el gener i ells mateixos et busquen un allotjament, que ja ho tenen tot pactat amb els hotels de la ciutat. Digue’ls ximples. La primera setmana enllesteixes la teoria i la segona, les pràctiques. Et parlen per telèfon amb tanta seguretat que en tot aquest entramat –i això ja és opinió meva– fins i tot l’aprovat, ergo els examinadors, deuen formar part del paquet i del preu final. La repetició de qualsevol dels dos exàmens no entra en cap suposició del contracte.

Per acabar, i no vull donar idees, hi ha un AVE de Barcelona que et deixa prop de Conca. Quinze dies passen ràpid i el premi final, tal com està el panorama català, tal volta val la pena.