‘Murs de silenci’

Com a columnista aficionada que, tot sovint, opino sobre cantades d’havaneres i taverna, així com també de política, després del documental Murs de silenci, estic absolutament commoguda i bastant decebuda, a causa dels impactants i deplorables abusos que es detallen, així com dels polítics, jutge i referent cultural, presumptament implicats en la barbàrie. El dolor irreversible que es va causar a les víctimes d’explotació sexual, captades per la xarxa de prostitució que s’esmenta en el Sense ficció, i que va perdurar amb la complicitat del poder i amb un judici de pa sucat amb oli, no es podrà esmenar en la vida. Per erradicar tot tipus d’abús, el silenci no pot ser mai la solució. Una societat sana és aquella que es sent lliure de tota pressió, que no mira cap a una altra banda, i que condemna sense distincions de classe els proxenetes i els violadors. Pel que fa als reconeixements que va rebre el compositor presumptament implicat en la trama abans esmentada, crec que la retirada dels premis i honors és, a hores d’ara, el més primordial. El llegat musical, per altra banda, seran els músics que el difonen i el públic que els segueix, qui el farà perdurar amb més o menys notorietat segons el criteri, respectable, de cadascú. Per principis morals, em costa el que no està escrit separar l’obra de l’ésser que l’ha creat. Tanmateix, i en soc conscient, els lletristes d’algunes cançons no en tenen la culpa. Contra tot tipus d’abús, tolerància zero!