És més dur explicar-ho que viure-ho

En el marc del 25 de novembre, cal reflexionar sobre una de les majors injustícies que afronten les dones. Per a moltes víctimes, el patiment no acaba en sortir de la violència: es perpetua a l’explicar-ho, fet irònic, ja que suposadament hauria de ser un acte alliberador. La societat, en lloc d’oferir suport incondicional, sovint les sotmet a interrogatori, obligant les víctimes a convèncer una audiència incrèdula que el seu patiment és real. Cada vegada que dubtem d’una dona que s’atreveix a explicar la seva història, perpetuem el silenci. Demanant proves reforcem la idea que el preu de parlar és massa alt. No només s’enfronten a l’agressor, sinó també al judici d’una societat que els dona l’esquena. És responsabilitat nostra construir un entorn on les dones se sentin segures, no només per sortir de la violència, sinó per anomenar-la sense por.