Immoralitat

La Soci­e­tat d’Artis­tes Inde­pen­dents de Nova York va reti­rar d’una mos­tra que va orga­nit­zar l’any 1917 una escul­tura ano­me­nada Font que, com és sabut, con­sis­tia en un uri­nari, girat uns noranta graus res­pecte de la posició d’ús “nor­mal”, amb un nom (R.​Mutt) escrit a l’objecte. La peça ori­gi­nal (per­duda, però foto­gra­fi­ada per Alfred Sti­e­glitz) s’ha atribuït a Duc­hamp, que més tard va encar­re­gar-ne còpies a par­tir de la docu­men­tació fotogràfica pre­sent a diver­sos museus, si bé cir­cula que l’autora va ser la baro­nessa “dada­ista” Elsa von Frey­tag-Loring­ho­ven. En tot cas, posem-hi que l’obra va qüesti­o­nar què és art o què és matèria per a l’art. De fet, bona part de l’art de l’últim segle no ha fet més que qüesti­o­nar-se (i ser qüesti­o­nat) afir­mant-se l’artista com una mena de mag: extra­ient mate­ri­als i objec­tes de la vida quo­ti­di­ana, els designa com a obres d’art i així con­vida a veure’ls d’una altra manera. Això, que és molt més com­plex, ha pas­sat men­tre l’art cada cop es con­ver­tia més en mer­ca­de­ria.

Mau­ri­zio Cat­te­lan no ha fet res de nou engan­xant amb una cinta adhe­siva un plàtan a una paret amb una ins­trucció: posar-ne un de nou cada set­mana. Però des que Come­dian va mos­trar-se l’any 2019 a la Fira de Miami ha cau­sat furor i s’ha fet viral a les xar­xes soci­als. Un dels seus “exem­plars” és al Gug­gen­heim de Nova York i un altre acaba de ser adqui­rit en una sub­hasta de Sot­heby’s (que, sense pudor, ha defi­nit la peça com una sub­ver­siva inda­gació con­cep­tual sobre l’art) pel xinés Jus­tin Sun, fun­da­dor d’una pla­ta­forma de crip­to­mo­ne­des: un forat negre. No sabria dir què és art, però m’atre­veixo a dir que és una immo­ra­li­tat que el com­pra­dor, segons ha anun­ciat, es mengi un plàtan pel qual ha pagat 6,2 mili­ons de dòlars.