Sense personal no hi ha sanitat pública

La sani­tat pública a Espa­nya, con­si­de­rada un refe­rent inter­na­ci­o­nal, passa una de les cri­sis més alar­mants de les últi­mes dècades. La falta de pro­fes­si­o­nals, les llar­gues llis­tes d’espera i l’escas­se­tat d’inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res i tec­no­lo­gia mèdica, estan posant en perill la qua­li­tat i el benes­tar de la població. És inac­cep­ta­ble que els pro­fes­si­o­nals es tro­bin des­bor­dats per falta de recur­sos humans i con­di­ci­ons precàries i que, en con­seqüència, hagin de ser la cara visi­ble de l’atenció des­per­so­na­lit­zada als paci­ents. Els polítics han d’actuar amb deter­mi­nació, pri­o­rit­zant la con­trac­tació de més per­so­nal, la moder­nit­zació dels hos­pi­tals i el reforç de l’atenció primària. La salut no pot espe­rar. Els ciu­ta­dans merei­xem un sis­tema sani­tari de qua­li­tat i els pro­fes­si­o­nals neces­si­ten les eines necessàries per dur a terme la seva acti­vi­tat. Perquè la salut pública no és un luxe, és un dret.