‘Marco’, la història d’una mentida

Ara que s’acosta el 80è ani­ver­sari de l’alli­be­ra­ment dels camps de con­cen­tració de Maut­hau­sen per part dels ali­ats, bro­lla el record de la tasca de molts repu­bli­cans espa­nyols exi­li­ats a França durant la Guerra Civil espa­nyola que van for­mar part de la resistència llui­tant con­tra el nazisme. Una majo­ria d’ells foren empre­so­nats i depor­tats als camps d’exter­mini ale­manys. El meu pare va exi­liar-se a França, on formà part de la resistència. Fou detin­gut, empre­so­nat i depor­tat al camp de con­cen­tració de Dac­hau, on morí, a l’edat de trenta anys. És per això que la pel·lícula Marco, que embol­ca­lla la vida i obra d’Enric Marco i Bat­lle, té un sig­ni­fi­cat espe­cial per a mi. Aquest per­so­natge, nas­cut el 14 d’abril del 1921, després d’allis­tar-se com a tre­ba­lla­dor volun­tari a l’Ale­ma­nya nazi, va ser empre­so­nat per haver inter­vin­gut en un sabo­tatge. Tan­ma­teix, tenia una idea fixa: fer creure a tot­hom que era un super­vi­vent de la barbàrie nazi i que havia estat depor­tat al camp de con­cen­tració de Flos­senbürg. Arribà a ser el pre­si­dent de l’Ami­cal de Maut­hau­sen. Amo i senyor d’aques­tes prer­ro­ga­ti­ves, la pel·lícula Marco, pro­ta­go­nit­zada per un magnífic Edu­ard Fernández, indaga en la com­plexa figura d’aquest impos­tor i l’emmarca en una època històrica recent, de manera que molts podem recor­dar com tenia la gosa­dia d’invo­lu­crar alum­nes d’esco­les i ins­ti­tuts i altres esta­ments en la dramàtica situ­ació dels camps basant-se en els tes­ti­mo­nis dels super­vi­vents reals. Què pre­te­nia amb tanta fal­se­dat? Ser un heroi?