Opinió

Som 10 milions

Com som els catalans

Allitats en una ‘chaise- longue’, els catalans intentem esbrinar per quin motiu som com som

A la lli­bre­ria Case­lles del car­rer Major de Lleida ja no hi cap ni una agu­lla. L’amic Antoni Gelonch pre­senta un altre lli­bre força interes­sant. Aquesta vegada parla de nosal­tres, els cata­lans, amb un títol afir­ma­tiu que, tot i que ben bé podria anar acom­pa­nyat d’un inter­ro­gant, no té l’objec­tiu de pre­gun­tar-nos una vegada més pel nos­tre tarannà o la nos­tra manera de ser, sinó que l’autor, acom­plint els pilars que defi­nei­xen el gènere en prosa no nar­ra­tiu, refle­xi­ona en aquest assaig sobre les for­mes de la vida cata­lana actual. Cap a on anem com a col·lec­tiu? Què ens espera en un món que sem­bla haver-se dis­pa­rat un tret al peu? Enguany en fa vui­tanta que Fer­ra­ter Mora escri­via Les for­mes de la vida cata­lana, on també, com Gelonch vui­tanta després, ana­litza la par­ti­cu­lar idi­o­sincràsia cata­lana. En el pre­faci, el filòsof del segle XX ja ens adver­teix que, “com després posa­rem en relleu, el català estima la forma i sem­bla no poder viure sense que les coses que el vol­ten li mos­trin nítida­ment per­fil i figura”. És en aquest lli­bre on Fer­ra­ter Mora ens parla dels qua­tre con­cep­tes que creu que defi­nei­xen la nos­tra cul­tura i la nos­tra soci­e­tat. I ho fa des­cri­vint les carac­terísti­ques de la con­tinuïtat, el seny, la mesura i la iro­nia. Defi­ni­ci­ons d’aquests con­cep­tes que, segons l’escrip­tor Fran­cesc Serés, són ober­tes i inclu­si­ves i els seus mar­ges, poro­sos i difu­sos. Una nació sense estat com és la nos­tra viu immersa en una sessió per­ma­nent d’autoanàlisi que de ben segur faria feliç Freud. Alli­tats en una chaise-lon­gue, els cata­lans inten­tem esbri­nar per quin motiu som com som i com ho hem de fer per no dei­xar de ser el que som. Només els pobles vençuts, depen­dents del caprici de l’estat que els sot­met, s’inter­ro­guen amb aquesta insistència. Afe­gi­ria als qua­tre con­cep­tes de Fer­ra­ter Mora un altre que ha acon­se­guit que puguem con­ti­nuar inter­ro­gant-nos. La resiliència. La capa­ci­tat col·lec­tiva per afron­tar amb èxit l’embat des­fa­vo­ra­ble i de risc. Recu­pe­rant-nos, adap­tant-nos, desen­vo­lu­pant-nos posi­ti­va­ment davant les con­ti­nu­a­des cir­cumstàncies adver­ses. L’ànima cata­lana ha demos­trat a bas­ta­ment la seva for­ta­lesa sens dubte impreg­nada per la sal de la Medi­terrània i amb la mirada posada en una Europa girada d’esquena a les nos­tres cri­des. El neguit de Josep Tru­eta a The Spi­rit of Cata­lo­nia, Josep-Maria Batista Roca a Cata­lu­nya o Jaume Vicens Vives a Notícia de Cata­lu­nya, són la demos­tració d’aquest neguit nos­tre per donar a conèixer al món la nos­tra rea­li­tat, d’expor­tar el nos­tre uni­vers. Ara la pre­gunta és si tenim eines, els cata­lans, per afron­tar els can­vis demogràfics, soci­als, econòmics i cul­tu­rals. Hi ha d’haver una res­posta, si volem sobre­viure. Antoni Gelonch ens invita a plan­te­jar-nos aquests rep­tes de pre­sent i futur. En una soci­e­tat que can­via de manera acce­le­rada i que acull nous com­po­nents, l’autor refle­xi­ona sobre els can­vis en la civi­lit­zació occi­den­tal, sobre les migra­ci­ons, per aca­bar fent una pro­posta d’eines per avançar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.