Keep calm
Primer avís per al pollastre
Sis mesos després de les eleccions al Parlament de Catalunya, un sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) no pot reflectir gaire diferències respecte dels resultats obtinguts a les urnes el passat mes de maig perquè el ventall polític pràcticament no ha tingut temps de moure’s. I, efectivament, el que es va fer públic aquest darrer dimecres no n’aporta, si exceptuem dos detalls: el primer, que en aquest mig any transcorregut la intenció de vot a Aliança Catalana s’ha triplicat a costa dels marges de Junts i d’ERC, la qual cosa indica que hi ha un sector de votants independentistes emprenyats amb el pactisme; i el segon, que aquest sondeig només ha comptabilitzat els ciutadans que tindrien la intenció de votar –que són els que determinarien la composició del Parlament, és veritat–, però defuig de valorar l’abstencionisme i les seves causes, que, com es va veient elecció darrere elecció, és una qüestió que posa la credibilitat dels partits –i el sistema democràtic– a la corda fluixa. Per tant, quan aquest sondeig omet les causes de l’abstenció i rebaixa al 39% dels votants els partidaris d’una Catalunya independent, ens està volent dir que hem d’acceptar que el 61% restant dels que voten ens aboqui a viure resignats sota el domini d’un estat presidit per una monarquia de mans untades, governat per uns partits que no fan altra cosa que llençar-se merda al damunt i controlat per un sistema judicial, policial i econòmic constituïts en bastions fortificats del nacionalisme espanyol? O ens està dient que ens espavilem a reconstruir un projecte polític consistent si volem recuperar una majoria social partidària de l’estat propi? Perquè com ha dit molt bé Alfred Bosch, candidat de Foc Nou que aquest cap de setmana es disputa el lideratge d’ERC en el congrés nacional del partit, “un partit independentista que no té un pla és com un pollastre sense cap”.