El verb és mòbil

L’Institut d’Estudis Catalans (és a dir: la “real acadèmia”, com diu encertadament un dels membres de la Filològica, Màrius Serra) publica dues vegades l’any una llista de vocables que, com afirma un altre dels acadèmics, Magí Camps, fan “l’ascensió al diccionari”. M’agrada molt aquesta imatge. Mots que provenen de l’ús, de la singularitat que es torna popular, de la invenció a ran de terra i, un dia, fan el cim. Els diccionaris (el DIEC, que és del que ara parlem, o qualsevol altre) no haurien de semblar, perquè no ho són, bíblies que marquen la línia recta a seguir o que només permeten lectures estrictes del llenguatge. Constaten, descriuen o admeten, mentre la gent juga a “pàdel” i després menja un “kebab” i pren un “gintònic” sense saber si pàdel, kebab o gintònic ja han pujat als altars de la normativa.

Dic aquestes tres perquè són algunes de les últimes incorporacions, just ara, fa quatre dies, però n’hi ha més. Com ara “criptogínia” (en el corrector del meu ordinador encara surt en vermell), que és una construcció formada per crypto (amagar) i gyné (dona) i anunciada i enunciada per dos filòlegs valencians (Begoña Pozo-Sánchez i Carles Padilla-Carmona) en una entrega dels Quaderns de Filologia de la UV de fa tres anys. Vol dir “ocultació o menysteniment de l’aportació feta per les dones en els diferents àmbits culturals, socials i científics”. Bravo. O com ara “paparazzi”, que prové de Fellini i que, en català, transvesteix de singular (un paparazzi) el plural italià. De totes les novetats, però, em quedo amb la del telèfon. De fet, amb el verb “telefonar” o “trucar” o “picar”. L’IEC no solament incorpora noves paraules, sinó que també modifica entrades. Fins ara, era intransitiu. “He trucat al meu germà”, “Li he trucat”. Ara, el verb és mòbil i també regeix complement directe: “He trucat el meu germà”, “L’he trucat”. No sé si vostès pensen igual, però, per mi, és un gran descans.