Contenidors, si us plau

No entenc que la reco­llida selec­tiva de dei­xa­lles domèsti­ques impli­qui el sis­tema porta a porta per la llei de l’embut. Bé, sí que ho entenc: com més feina els fem els usu­a­ris, més es lucren les empre­ses de gestió de resi­dus que ja paguem mit­jançant la taxa. Els cami­ons de reco­llida són i seran neces­sa­ris en qual­se­vol cas, però si t’estal­vies el con­te­ni­dor, oli en un llum.

La dèria pel model actual –de la bossa al camió sense pas­sar pel con­te­ni­dor– és culpa nos­tra. Quan la dis­ci­plina sepa­ra­dora toca sos­tre en un 40 per cent com pas­sava en l’etapa dels con­te­ni­dors, alguna cosa s’ha de fer per cor­re­gir con­duc­tes. Però nos­tra va en cur­siva perquè no és casu­a­li­tat que la reco­llida selec­tiva vagi per bar­ris. De fet, no pot fun­ci­o­nar en algun muni­cipi sen­cer. No cal donar noms per no estig­ma­tit­zar més i perquè hi ha llocs on fer que el civisme tri­omfi només es pot acon­se­guir per con­vicció i no per impo­sició.

Ara bé, si els cubells poden incor­po­rar un xip que l’ope­rari lle­geix cada vegada que els buida al camió, l’única raó per no plan­te­jar la reco­llida amb con­te­ni­dors intel·ligents que només s’obren amb un codi o una tar­geta és que el gran bene­fi­ciat és el ciu­tadà i no l’admi­nis­tra­dor que –para­doxa– admi­nis­tra per man­dat de l’admi­nis­trat. L’estiu queda lluny, però el tuf de la bossa de fracció orgànica plena de res­tes de peix guar­dada durant tres dies no sé en quin racó d’un pis de 70 metres qua­drats és d’anto­lo­gia.

Es va pro­cla­mar que amb més reco­llida selec­tiva la taxa s’aba­ra­ti­ria. En gene­ral s’ha doblat el per­cen­tatge dels que ho fan bé, però el rebut cada any s’apuja. I la UE exi­geix que el cost ínte­gre del ser­vei l’assu­meixi el ciu­tadà des del 2025. Davant de l’abús, com a mínim s’ha d’exi­gir un bon ser­vei que no obli­gui a rete­nir la por­que­ria a casa. L’ano­me­nat turisme d’escom­bra­ries dels bar­ruts incívics s’ha de per­se­guir. En canvi, el ciu­tadà cons­ci­en­ciat que té una segona residència i separa resi­dus però no troba on llençar-los perquè “avui no pas­sen” mereix una solució que no sigui dei­xar la merda al poble veí. I es diu con­te­ni­dor intel·ligent.