Bo bo vol dir burro

Salvador Illa ha anat a Sevilla per dir i repetir als correligionaris que no pateixin, que sigui quin sigui el finançament singular que ens donin, complirem amb el compromís de solidaritat amb tots els pobles d’Espanya. Ara se’n diu així. Fixem-nos-hi bé. És la mare dels ous de les misèries que hem viscut, les que vivim i les que viurem. Al final, el perquè de tot plegat és senzill d’entendre, tal com ho formula el president. Tenim “compromisos de solidaritat amb tots els pobles d’Espanya” i els complirem sempre, peti qui peti. Paga, que és gata! On neixen aquests compromisos? Qui els ha signat? A quant pugen i fins quan duren? Inclouen clàusules de renovació i evolució? Tenen alguna finalitat en concret més enllà del noble art de la solidaritat? Comporten i representen algun compromís i obligació per als receptors de la solidaritat més enllà de rebre-la? Tots els pobles d’Espanya vol dir tots tots? Fins i tot els que sembla, per estadístiques i la boqueta de pinyó dels seus dirigents, que van més ben servits que nosaltres? Fins i tot aquells que sembla que no es consideren espanyols? Expressions com “Espanya ens roba”, “Asfíxia fiscal” i “Dèficit crònic d’inversions” són sinònims de “Compromís de solidaritat amb tots els pobles d’Espanya”? Acabem, com sempre i com deia abans, en el paga, que és gata? L’aportació del president Illa anirà més enllà d’una mica de vaselina semàntica? Deia l’àvia Neus que bo bo vol dir burro.