Guanyar congressos

Amb una xifra rècord de participació, els vuit mil militants d’Esquerra Republicana van votar ahir els líders que han de dirigir el partit els propers anys. I el que fa dos mesos es donava per segur –la victòria d’Oriol Junqueras sense baixar de l’autobús– ahir es va veure que era una percepció equivocada; després de 13 anys al capdavant de l’organització, Junqueras ha pagat el desgast, i la seva estratègia de plegar de la direcció i desmarcar-se dels errors no li ha donat el resultat esperat. Saber llegir el moment polític, interpretar bé què pensa la ciutadania és clau per a qualsevol partit polític. I ahir la major part de la militància d’ERC va votar que el país havia començat un nou cicle i que, per afrontar-lo, calien nous líders i noves propostes. D’aquí a 15 dies hi haurà una segona volta on, ja de manera definitiva, la militància haurà de corroborar si vol –o no– aquest canvi. L’exercici que ha fet ERC les darreres setmanes és incòmode: debatre en públic, contrastar propostes i ser adversaris dels companys de partit, encara que sigui en el marc d’un debat congressual, és un desgast. Per això és molt meritori, i és un exercici de democràcia interna molt poc habitual. A Esquerra, qualsevol militant es pot presentar de candidat, mentre que el més habitual a les organitzacions polítiques són congressos de delegats escollits a dit que avalen pactes precuinats en despatxos. Els resultats d’ahir són molt ajustats. Tan ajustats que qui guanyi d’aquí a quinze dies tindrà una feina urgent: recosir el partit i presentar un projecte polític nou que reculli totes les sensibilitats. Només així podrà acomplir el seu objectiu principal, que no és pas guanyar congressos, sinó guanyar eleccions.