81% i 111 vots

No tinc ni la més remota idea del que pas­sarà el dia 14 quan tor­nin a ser cri­dats a les urnes. Jun­que­ras i Godàs dis­sabte al ves­pre s’havien de mos­trar espi­to­sos i havien de dir el que havien de dir per treure el màxim rèdit del que havien acon­se­guit. No sé si pre­fe­reixo la pre­sump­tu­osa inter­pre­tació d’Oriol Jun­que­ras (“Estem des­ti­nats a lide­rar ERC”) o el joc lliure de sumes i res­tes de Xavier Godàs (“La mei­tat de la militància vol canvi”). Que Jun­que­ras es creu “des­ti­nat”, no cal que ho digui. Se li nota, se li veu i se li sent des de fa temps. El dela­ten les parau­les, el to, la musi­ca­li­tat del dis­curs i fins i tot l’expressió cor­po­ral quan pas­seja. Que no hagi pas­sat el tall té dues inter­pre­ta­ci­ons. La seva. Hi està des­ti­nat i els 111 que fal­ten, i més, cau­ran a la segona volta. També la contrària. Si des­ti­nat com et creus no has pas­sat el tall, calça’t ara que t’han vist el color de les vetes dels calçotets. El cas de Godàs és més con­ven­ci­o­na­lista i una mica de prin­ci­pi­ant. Creure que tot Foc Nou i tots els vots en blanc gira­ran la cara cap a ell i el cla­tell cap a Jun­que­ras i que els que no han votat Jun­que­ras el vota­ran a ell, és molt de matemàtiques de pri­mer de bat­xi­lle­rat. El que deia al prin­cipi. Ni remota idea de com aca­barà. De moment el dis­sabte va donar dues xifres màgiques. Un 81% de par­ti­ci­pació és una excel·lència. Els 111 que li fal­ten a Jun­que­ras, un perill. I 3.137 a 3.376, una divisió en tota regla. La paraula la té el 19% abs­ten­ci­o­nista.