Víctimes del porta a porta
La junta directiva de l’associació de veïns del barri de Montjuïc de Girona ha presentat la seva dimissió irrevocable i després de dues assemblees buscant la renovació no ha sorgit cap relleu. Davant d’aquesta situació i tenint en compte que hi ha diverses activitats compromeses fins al mes de juny del 2025, la junta en funcions passa a ser junta de dissolució. Per tant, han suspès totes les activitats que es feien tradicionalment, com ara actes nadalencs, carnestoltes, festa major, etc., i només es mantenen les regulades per l’any escolar tipus ioga o Pilates. Ara s’obre un nou període perquè es puguin presentar candidatures fins al 30 de juny vinent. I si no hi ha alternativa es dissoldrà l’entitat, i seria una vertadera llàstima. Els membres de la junta al·leguen que tenen el convenciment que perquè les coses funcionin s’ha de treballar en equip i en la pràctica, diuen, no ha estat així. Tanmateix hi ha un element que ha contribuït al desgast dels seus integrants i és la revolta que va suposar la implantació de la recollida d’escombraries porta a porta a Montjuïc. Encara hi ha moltes queixes, tot i que la tensió ha baixat notablement en espera de canvis compromesos, però va haver-hi un moment que la junta va fer un comunicat en el qual, entre altres coses, deien que se sentien amenaçats per un col·lectiu que va recollir signatures contra el porta a porta i que qüestionaven el paper de l’AV en el procés, i la junta ho va interpretar com un acte hostil a la seva dedicació. Se’ls acusava de tenir massa connivència amb l’Ajuntament, quan ells es volien mantenir neutrals, però el problema és que entre les veus discrepants hi ha veïns que mai s’han pres la molèstia de fer-se socis, quan la quota anual per família és de 20 euros! Com totes les associacions de veïns, la de Montjuïc neix a finals del setanta per millorar les condicions de vida dels conciutadans i, entre altres objectius, vetllar per avançar en els aspectes socials, infraestructurals i culturals del barri. L’entitat té 45 anys d’història i és vital la seva continuïtat per vertebrar i representar el veïnat. Sempre s’ha fet broma que viure a Montjuïc és pujar de nivell, però la llista de mancances és tan llarga que requereix tot un altre article per parlar-ne.
