Opinió

Mirades

Homs i el ranxo Felipe González

Va ser un constructor que va canviar la fesomia de la ciutat de Girona i va aconseguir una gran finca per por del PSOE

S’ha parlat molt de la trajectòria de Joan Homs Tixé, l’empresari de la construcció, a propòsit de la seva mort el dia 28 de novembre als 90 anys. Va ser un dels grans constructors de la Girona actual des del Grup Homs, amb seu a la Gran Via, on són ben visibles les copes que han guanyat els equips de ciclisme CC Girona Homs. “Va ser un home de negocis i, per tant, que defensava els seus interessos –recorda Quim Nadal, alcalde de la ciutat durant 21 anys–, però sempre obert a negociar.” Va començar el 1961 i va ser el primer mestre d’obres que va aixecar una grua a la ciutat. Va construir edificis arreu de Girona, al llarg de més de seixanta anys, tot i que ja en feia uns quants que estava retirat. Va fer negocis, però va ser un gran col·laborador del Sant Josep de bàsquet, patrocinador de la Penya Bons Aires, col·laborador d’Astrid i de tantes altres organitzacions. Però ho va fer sempre des d’una posició discreta. Se l’ha qualificat de generós, i ho era. També d’home auster, modest, i també ho era. Dinava cada dia al Lloret. D’ell es pot dir que ha canviat la fesomia de la ciutat, per les construccions que l’empresa ha aixecat.

La configuració de la plaça de la Independència de Girona li deu molt. Va aixecar el bloc on hi va haver Can Revuelta, a tocar el carrer Canalejas. També tota la zona sud, on hi havia hagut el Boira i la Teisa, des del pont de Sant Agustí fins al carrer Santa Clara. Va aixecar edificis a la Gran Via, a Joan Maragall, a Emili Grahit, a la carretera Barcelona, on hi havia la gasolinera Sanllehí. I va ser l’artífex d’un nou barri, Palau-Sant Pau, al voltant de l’església amb les promocions Mas Noguer / Montiel. I també va treballar intensament en la rehabilitació del Barri Vell.

Va ser un dels fundadors d’Editorial Girona, amb un grup d’empresaris potents, i el 1987 en va esdevenir president del consell d’administració. Ell va eliminar Los Sitios de la capçalera. Dos anys després Ricard Llapart Tharrats va tornar a controlar el consell d’administració i ell va emprendre el camí de la retirada.

Joaquim Nadal explica a Històries d’alcalde, llibre d’Editorial Gavarres, com Homs va aconseguir comprar el mas Figueres i tots els terrenys que baixen des de Palau Sacosta i la finca de les Torres de Palau fins al curs de l’Onyar, on passa ara la variant de Sant Daniel. Una finca bona. El tema és que el 1980 Manel Nadal li va fer saber al seu fill, l’alcalde Nadal, d’aquesta finca estratègica per a l’Ajuntament per tancar la ciutat pel sud-est entre els terrenys del GEiEG i el Montessori. L’alcalde va negociar amb els propietaris, que li van demanar 80 milions de pessetes. Era un bon preu però l’Ajuntament no tenia els diners perquè acabava de comprar molts terrenys i allà es va acabar la negociació. El 1983 Joan Homs va trobar Nadal i li va dir que havia comprat el mas Figueres. Però no en va pagar 80 milions, sinó 25. El motiu? Els propietaris estaven espantats perquè el PSOE acabava de guanyar les eleccions generals i temien ser expropiats: “Algun dia batejaré la finca com a ranxo Felipe González en homenatge a la circumstància que m’ha permès obtenir-ne la propietat a tan bon preu”, va dir Joan Homs a Joaquim Nadal. Així va anar la història. Reposi en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.