L’estafa de la lletra petita

Una pare­lla d’ami­gues va de vacan­ces a Tailàndia. Acos­tu­ma­des a fer viat­ges llargs –tant pel que fa a la distància com als dies d’estada–, tenen clar que el paquet de con­trac­tació ha d’incloure una asse­gu­rança d’assistència en viatge amb cara i ulls, per allò del que pugui pas­sar. Es gas­ten 150 euros per cap. El docu­ment amb tota la infor­mació, i totes les cober­tu­res, que al cap i a la fi és el que real­ment cal tenir clar, ocupa 34 folis. L’empresa que el ges­ti­ona, però, presta tan bon ser­vei i és tan maca que en faci­lita un resum a l’inici. La sínte­sis deixa clar que queda inclòs el cost del retorn anti­ci­pat per mort o ingrés d’un fami­liar. Allà no espe­ci­fica quin grau de con­san­gui­ni­tat és l’exi­git, però ja s’inter­preta que si l’afec­tat és el fill d’un cosí segon de la mare, doncs que pot­ser queda fora de la cober­tura. I si par­lem d’un fami­liar de pri­mer grau, doncs es pot sobre­en­ten­dre que l’asse­gu­rança esta pen­sada per a aquests casos. A la ter­cera o quarta pàgina, quan el viat­ger encara té esma per seguir lle­gint, s’indica també que, en aquesta casos, queda cobert el 100% del cost del retorn. Doncs amb la tran­quil·litat de pen­sar que tenien les espat­lles cober­tes van anar de viatge. Men­tre eren allà, el pare d’una d’elles va tenir un pro­blema greu de salut i va ingres­sar a l’hos­pi­tal. Van deci­dir d’avançar el retorn. Quan van con­tac­tar amb la firma asse­gu­ra­dora, els van indi­car que on van lle­gir blat ara diu ordi, i que per que­dar cober­tes ha d’haver-hi un ingrés mínim de cinc dies. A la lle­tra petita, o més aviat a la lle­tra microscòpica, s’espe­ci­fica que les con­di­ci­ons inclo­uen fins a segon grau de paren­tesc i és cert que se’n parla, del període mínim de cinc dies. I algú els pot retreure que tenen l’obli­gació de lle­gir-se el docu­ment amb tots els ets i uts, però és evi­dent que tant el resum ini­cial com la lle­tra petita estan fets amb tota la (mala) intenció.