Fraus per internet i telefònics
Darrerament estan proliferant una sèrie de fraus que, al meu entendre, són deguts a irresponsabilitats bancàries, telefòniques i de la policia i jutges. Avui acabo de sentir a RAC1 l’explicació d’una persona estafada a la qual li han buidat els comptes al seu nom al BBVA. Sí, és el mateix banc on els accionistes –del BBVA– fan propostes als del Sabadell. Com voldries que fos el nou banc? Aquest anunci ja és prou vergonyós i dona idea de la mediocritat dels seus directius. Doncs els dono idees gratis. El banc hauria de respondre sempre a la pregunta de qui ha ordenat una sortida de diners i on han anat a parar. Tot el que no sigui això és col·laborar amb l’estafa. La resposta que no ho saben forma part del delicte i carrega tota la responsabilitat al banc. Si la resposta és que les normes internacionals bancàries fan que això sigui possible, cal canviar les normes i, si no són capaços, se’ls ha de retirar la llicència bancària. La col·laboració de les telefòniques segueix el mateix camí. No hi pot haver números ocults i s’han de donar de baixa a molts desaprensius. I, pel que fa a la policia, ha de donar més facilitats per fer les denúncies (no cues de tres hores i per correu electrònic) i informar amb rigor sobre les responsabilitats d’uns i altres pel que fa a facilitar aquests fraus. Així de simple. De tot plegat, caldria exigir un informe del Banc d’Espanya –supervisor– perquè manifesti la seva opinió respecte a això.