Lletra petita
Fer números per tenir fills
Tenir fills és el més meravellós del món, però també un maldecap etern. En la maternitat i paternitat a vegades sembla que si no n’exposes una visió edulcorada ja ets mala mare o mal pare. Però en la criança, com en tants altres aspectes de la vida, cal ser realista. I als fills te’ls estimes amb bogeria i són el motor de la teva vida, però també és cert que tots, en alguna ocasió, hem visualitzat com seria la nostra vida si haguéssim pres una altra decisió. Que potser només dura uns instants i ens reafirmem en el pas fet, però ho visualitzem. I qui digui que mai no ho ha fet, ja em perdonaran, però menteix. Especialment aquells que ara mateix tenen infants o adolescents. No només pel que representa educar i patir –sí, patir, en major o menor mesura, segons la persona i les circumstàncies– les 24 hores del dia, 365 dies a l’any, sinó també pel trasbals que representa en la gestió de l’economia familiar. Un aspecte cada vegada més transcendent en la decisió de ser pare o mare. Perquè dècades enrere, tenir fills s’havia de plantejar en el marc d’un projecte de vida –i simplifiquem l’equació traient-ne aspectes religiosos o culturals, que en molts casos no són menors–. Però ara, més que mai, abans de tot, has de fer números per veure a quin projecte de vida pots aspirar.
Només cal emmarcar-ho en les dades que s’han fet públiques aquesta setmana a través d’un informe de Save the Children. El cost de la criança s’enfila a 938 euros al mes de despesa mitjana i és molt més elevat a partir de la franja dels set anys. Un encariment, molt per sobre d’altres territoris, que provoca que, davant el cost que suposa tenir un o més fills, hi hagi una incidència directa en la baixa natalitat al nostre país (1,1 fills per dona). I no només això, sinó també l’augment de la vulnerabilitat en què viuen molts infants per la situació econòmica de la seva família. Tenir mainada costa (i molt) en el sentit ampli de la paraula. I el problema no queda restringit només a l’àmbit familiar sinó que ens interpel·la a tots com a societat.