L’abraçada de l’os

Els accionistes, els treballadors i els clients del Banc Sabadell ja deuen saber que la unió fa la força, que si volen ser xiripitiflàutics només hi ha un camí i que la seva mateixa existència i recorregut històric només haurà tingut sentit si ara accepten la crida del destí i es deixen engolir pel BBVA. Haurien de ser cecs i sords per no saber-ho, perquè el segon banc espanyol ha decidit gastar-se el que vostè i jo no guanyaríem en tota una vida per inundar la televisió, la ràdio, plataformes digitals i mitjans exteriors amb una campanya de seducció i de felicitat en vena per convèncer tot l’ecosistema del Sabadell. Quedi clar que tindria tot el sentit que un banc que fuig cames ajudeu-me de Catalunya el 2017 buscant la protecció de l’Estat espanyol acabi digerit i oblidat per sempre més als intestins de l’entramat financer espanyol. Però en el fons sap greu presenciar com aquest cas reprodueix el mateix relat i la mateixa retòrica que sempre utilitzen els grans, els poderosos, per disfressar l’únic interès que s’amaga al darrere de tants cants de sirena, que és el seu interès, la seva ambició de creixement infinit, la seva vocació de concentrar més i més la riquesa i el poder en les menys i menys mans possibles. Els resultats rècord del Banc Sabadell en els primers nou mesos d’aquest any (1.295 milions de benefici) demostren que no és cert que no tingui futur ni un camí a recórrer, ni un paper a jugar al món sense deixar-se fagocitar per una entitat més gran. No és cert que per al Banc Sabadell, els seus accionistes i els seus clients, desaparèixer dins el BBVA sigui l’única manera d’“avançar”. Com tampoc no és cert que un país com Catalunya, de la mateixa magnitud que els Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Eslovènia i d’altres, amb una capacitat de generar riquesa igual o superior, no pugui donar millors serveis, qualitat de vida i oportunitats als seus ciutadans que formant part d’un Estat més gran. Ni és cert això, ni ho és que Catalunya sigui inseparable d’Espanya. L’única certesa quantificable és que Espanya no vol prescindir de la riquesa que genera Catalunya ni dels impostos dels catalans que van a Madrid i no tornaran mai.