Hora de passar comptes
La reaparició de Carles Puigdemont després d’un llarg silenci s’ha traduït en un moviment polític d’alta intensitat, com és qüestionar la presidència de Pedro Sánchez i la viabilitat de la legislatura del seu govern. No hauria de ser una sorpresa majúscula. Sánchez va ser investit gràcies a una majoria diversa i gràcies a uns acords que calia desenvolupar i executar. Passat un any, l’anomenat acord de Brussel·les entre Junts i el PSOE no ha superat la desconfiança mútua de la qual es partia i el balanç que fa el partit català de les negociacions per concretar aquell acord, en les seves diferents vessants, és clarament negatiu, si més no en vista dels resultats. La normalitat política entre Catalunya i Espanya és una frase recurrent però una realitat fictícia; la llei d’amnistia es va aprovar, però no s’aplica; les perspectives d’un nou finançament més just per Catalunya són inalterablement magres; l’oficialitat del català a Europa està congelada ‘sine die’; el traspàs de la competència integral d’immigració no acaba d’arribar... En aquestes circumstàncies té sentit elevar l’exigència de compliment al govern de Pedro Sánchez. De la mateixa manera que té sentit esperar que la iniciativa anunciada pel president Puigdemont ahir des de Brussel·les no sigui un brindis al sol i tingui conseqüències reals en un sentit o l’altre.
La qüestió de confiança només la pot plantejar Sánchez, el PSOE no ha trigat gens a rebutjar-la públicament i, a hores d’ara, res fa pensar que canviï de posició quan la proposta de Junts arribi al ple del Congrés per discutir-la, cosa que pot trigar algunes setmanes. La qüestió de fons és si el govern socialista aprofitarà aquest temps per deixar de xutar la pilota endavant i per afegir contingut a la negociació política en la direcció marcada en el pacte d’investidura o bé s’enrocarà un cop més en el conte del llop amb el PP i Vox de protagonistes. Perquè si aquest és el cas, Junts haurà pogut demostrar que desconfiava amb raó i que el PSOE de Sánchez no té credibilitat per pactar-hi, però també haurà de demostrar la seva pròpia credibilitat donant per liquidada la majoria de la investidura i accelerant el pas cap a unes noves eleccions a Espanya.