De reüll
L’absurd
La notícia que un comprador sud-coreà es gastés fa tres setmanes 6,2 milions de dòlars en l’obra Comedian de Maurizio Cattelan per acabar, una setmana després, menjant-se-la –parlem d’un plàtan enganxat amb cinta adhesiva a la paret– sembla més un acudit que no pas art seriós. Tanmateix, aquest episodi obliga a reflexionar sobre els límits entre l’art i l’absurd, i molt especialment sobre la naturalesa del mercat artístic contemporani, que, en definitiva, era l’objectiu principal d’aquest creador italià, plenament assolit en vista dels resultats obtinguts. El valor d’una obra com aquesta no es troba en el plàtan en si –un objecte perible que va passar de costar 35 cèntims a costar 6,2 milions de dòlars– sinó en la idea única que s’hi amaga. Així, Cattelan utilitza el llenguatge de l’absurd per posar en evidència les dinàmiques del mercat: el plàtan enganxat amb cinta no és més que un comentari sobre com l’art es converteix en un producte de consum, desproveït del seu significat intrínsec i que funciona no només com a expressió estètica, sinó també com a espai per al debat intel·lectual i social. Perquè, en definitiva, la instal·lació ens posa davant el mirall del nostre propi consumisme cultural, i ens adonem que potser l’absurd no és a la paret, sinó en les nostres prioritats a l’hora de consumir.