“Ensenya’ls a pescar”

Avui, amb els pes­ca­dors revol­tats, toca recor­dar aquell pro­verbi que és la pana­cea de com s’ha d’actuar, o així ens ho han expli­cat, en els països en via de desen­vo­lu­pa­ment: “Dona un peix a algú i men­jarà un dia; ense­nya’l a pes­car i men­jarà cada dia.” Quan hem apli­cat la teo­ria a la rea­li­tat hem cau­sat un efecte devas­ta­dor.

Els nos­tres alum­nes pes­ca­dors d’arreu del món no només han après a pes­car. Ara venen el peix per a la seva taula i les nos­tres. És el fruit del mer­cat glo­bal. Hem ense­nyat a tot­hom a pro­duir allò que fèiem nosal­tres i el resul­tat final segueix la lògica de la con­dició humana: no només ho fan tant o més bé, sinó que sobre­tot t’ho fan arri­bar més barat. Està can­tat que si per A (sos­te­ni­bi­li­tat) o per B (no hi ha relleu gene­ra­ci­o­nal) els nos­tres pes­ca­dors aban­do­nen l’ofici, el seu espai l’ocu­pa­ran tots els que fan una acti­vi­tat simi­lar al Medi­ter­rani, o en qual­se­vol altre mar o oceà cone­gut del pla­neta, sense cap límit ecològic o econòmic.

Això mateix ha pas­sat amb qual­se­vol altre pro­ducte. La indústria cata­lana del tèxtil es va enfon­sar quan en altres indrets van apren­dre a fer el mateix de forma més eficaç i econòmica. Els page­sos viuen el seu propi infern burocràtic per com­plir totes les exigències euro­pees men­tre els seus com­pe­ti­dors enva­ei­xen els mer­cats glo­bals, també el nos­tre, amb pro­duc­tes que arri­ben als super­mer­cats en unes con­di­ci­ons econòmiques amb les quals és impos­si­ble com­pe­tir. Tots els sec­tors sem­blen con­dem­nats a una recessió impa­ra­ble perquè la glo­ba­lit­zació fa tram­pes. Només cal obser­var com ha aixe­cat Zara el seu imperi. I no par­lem només de roba o de cere­als. Totes les grans tec­nològiques manu­fac­tu­ren al llunyà Ori­ent. Pot­ser per això el cone­gut pro­verbi del peix era xinès. Ells segur que ara en men­ja­ran cada dia, però nosal­tres?