Keep calm
“Ensenya’ls a pescar”
Avui, amb els pescadors revoltats, toca recordar aquell proverbi que és la panacea de com s’ha d’actuar, o així ens ho han explicat, en els països en via de desenvolupament: “Dona un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia.” Quan hem aplicat la teoria a la realitat hem causat un efecte devastador.
Els nostres alumnes pescadors d’arreu del món no només han après a pescar. Ara venen el peix per a la seva taula i les nostres. És el fruit del mercat global. Hem ensenyat a tothom a produir allò que fèiem nosaltres i el resultat final segueix la lògica de la condició humana: no només ho fan tant o més bé, sinó que sobretot t’ho fan arribar més barat. Està cantat que si per A (sostenibilitat) o per B (no hi ha relleu generacional) els nostres pescadors abandonen l’ofici, el seu espai l’ocuparan tots els que fan una activitat similar al Mediterrani, o en qualsevol altre mar o oceà conegut del planeta, sense cap límit ecològic o econòmic.
Això mateix ha passat amb qualsevol altre producte. La indústria catalana del tèxtil es va enfonsar quan en altres indrets van aprendre a fer el mateix de forma més eficaç i econòmica. Els pagesos viuen el seu propi infern burocràtic per complir totes les exigències europees mentre els seus competidors envaeixen els mercats globals, també el nostre, amb productes que arriben als supermercats en unes condicions econòmiques amb les quals és impossible competir. Tots els sectors semblen condemnats a una recessió imparable perquè la globalització fa trampes. Només cal observar com ha aixecat Zara el seu imperi. I no parlem només de roba o de cereals. Totes les grans tecnològiques manufacturen al llunyà Orient. Potser per això el conegut proverbi del peix era xinès. Ells segur que ara en menjaran cada dia, però nosaltres?