L’habitatge
L’habitatge, com a condició sine qua non per al desenvolupament personal de qualsevol individu en les societats d’avui dia, pateix el risc de perdre tot el valor en el debat polític. L’oferta i la demanda, diuen…
Tot un repte que exigeix una resposta política urgent.
L’aprofundiment en l’anàlisi d’aquesta problemàtica ens condueix necessàriament a una mirada social que ha de ser interseccional i antiracista (o descolonial). Sense aquesta mirada, és difícil parlar de qualsevol altre eix de desigualtat social.
La garantia del dret a l’habitatge va lligada a altres drets fonamentals com per exemple l’educació. Així mateix, és ben sabut que l’etapa educativa de les persones racialitzades suposa una lluita constant contra barreres socials, culturals, burocràtiques i econòmiques. La que ens ocupa en aquest text, la constant denúncia al racisme immobiliari que tota persona racialitzada és susceptible de patir.
Als estudiants i les estudiants racialitzats/des que hagin de migrar per estudis, se’ls afegeix la dificultat de trobar un habitatge de lloguer. No només per la condició econòmica de la majoria dels estudiants, sinó pel color de pell, origen o creença que correspongui a l’arquetip de ser occidental. Qualsevol problema és un triple repte per a les persones no blanques i encara hi ha qui ho posa en dubte…
