Opinió

És superfort

Per als dies entre el 17 i el 22 de desembre el Sunset  ja ha anunciat la 2a edició de Piano- fortissimo

S’acosta Nadal i el Sunset Jazz Club ja ens té preparat un d’aquells regals avançats que res tenen a envejar a la generositat de Santa Claus o a l’adoració dels Reis d’Orient. De fet, el regal en si mateix és que un club com el seu segueixi dempeus després de més de 25 anys, oferint una programació homologable al jazz d’alta volada que es pot assaborir a les principals capitals europees. Però ara, a més, resulta que per als dies entre el 17 i el 22 de desembre el Sunset  ja ha anunciat la segona edició de Pianofortissimo. Una sèrie de cinc concerts consecutius a càrrec d’un repòquer de pianistes. Tots ells tindran com a privilegi l’oportunitat d’asseure’s davant l’Stenway Gran Cua amb què el senyor dels pianos per aquestes terres –l’omnipresent Frigoler– ha tornat a contribuir a la festa, fent encabir en l’espai reduït del club el Rolls Royce de les tecles. A l’hora de posar noms propis al cartell, l’encarregat de donar el tret de sortida és ni més ni menys que el prodigi musical que ha donat el país en els darrers anys, el pianista Marco Mezquida. Prolífic, apassionat i versàtil, el músic menorquí s’ha prodigat en tota mena de formacions i estètiques convertint els seus recitals de piano sol en un esdeveniment únic. El següent de la llista, el barceloní Ignasi Terraza, és un altre dels grans noms de l’escena. Consagrat en el llenguatge que determinen les coordenades d’un jazz subjecte a les claus del swing i l’excel·lència. Des d’un enfocament més eclèctic, tot i que amb un virtuosisme tant o més remarcable, també tindrà el seu torn el madrileny Moisés P. Sánchez, un altre dels il·lustres de la penúltima fornada amb un discurs propi que l’ha fet destacar de la resta. Entre les aportacions internacionals sobresurt el nord-americà Aaron Parks, exponent màxim de la sonoritat del piano contemporani i explorador inesgotable de noves possibilitats. Unes prestacions que també s’atribueixen al seu compatriota Rob Clearfield, que pot acabar sent la descoberta d’aquesta edició. I per reblar el clau, o en aquest cas la tecla, la maneta del repòquer la completa l’explosiu Diego Amador, el pianista més salvatge i enlluernador que ha confluït entre els regnes del jazz i el flamenc. Autèntic pota negra. Pianofortissimo és superfort!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.