Impunes

S’imaginen estar conduint i no portar el cinturó de seguretat? O estar al volant i agafar el mòbil, encara que fos per una urgència? I si anessin amb el cotxe en contra direcció per un carrer? O no diguem si se’ls acudís circular per la vorera i que els vianants s’haguessin d’apartar. Que no respectessin els límits de velocitat, no els calgués obtenir cap llicència o que aparquessin el seu vehicle literalment on els donés la gana. Tot això, que els suposaria un paquet econòmic si algun agent els cacés, és el que fan molts usuaris de bicicleta i de patinet a les nostres ciutats. La diferència és la impunitat amb què ho fan. Mai es pot generalitzar i és evident que una part respecta les normes. Però són una minoria. Els ajuntaments ja es poden anar gastant diners a fer carrils bici i engegant campanyes per intentar conscienciar, que de poc serveix. És especialment frustrant el tema dels carrils bici. Sobretot si vius en ciutats on fan del turisme de bicicleta una forma de vida. Per molt que tinguin un carril bici reservat, ells han de passar per la carretera. I si els dius alguna cosa et contesten que és que la bici és de carretera i no poden estar pujant i baixant. Que si s’han d’aturar a cada cantonada perden velocitat. El mateix –i molt més exagerat– passa amb els patinets. Van per on volen, com volen, i vigila tu, que condueixes o camines per on toca.

No es tracta de fer cap defensa aferrissada del cotxe. Conec poca gent que en tingui per gust i no per necessitat. És car de mantenir, has de pagar per aparcar i la compra és prohibitiva per a la majoria de butxaques. Però es necessita perquè el transport públic no arriba a tot arreu, perquè en determinades hores no n’hi ha i perquè segons quins són un drama, com el tren. Està molt bé que els ajuntaments apostin per la sostenibilitat, per l’endreça de l’espai públic i per municipis més amables. Però, d’igual manera que el vehicle privat ocupa espai públic, les bicicletes i els patinets també ho fan. I les normes han de ser d’obligat compliment per a tots. No només per a uns quants.