Síria, entre l’esperança i la incertesa

El der­ro­ca­ment d’un dic­ta­dor sem­pre és una bona notícia. La cai­guda del règim de Bai­xar al-Assad a Síria, també, però després de l’eufòria ini­cial la gran incògnita és si les for­ces rebels ven­ce­do­res acon­se­gui­ran garan­tir l’esta­bi­li­tat i la pau. En la cai­guda d’una dic­ta­dura, hi tenen més a veure els fac­tors externs que no pas els interns, per això en el futur imme­diat de Síria hi con­ti­nu­a­ran tenint molt a dir les potències estran­ge­res, sobre­tot les que han resul­tat més afa­vo­ri­des en la der­rota d’Al-Assad: els EUA, Israel i Tur­quia. De moment la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal es manté cauta davant les pri­me­res decla­ra­ci­ons del nou home fort del país, Abu Moham­mad al-Julani, un antic isla­mista radi­cal que, cons­ci­ent de les sus­picàcies que aixeca, ara exhi­beix un dis­curs mode­rat. Però la recons­trucció del país, després de 54 anys de manca de lli­ber­tats i 11 de guerra civil, no serà fàcil. En pri­mer lloc per la diver­si­tat de fac­ci­ons que con­for­men el bàndol gua­nya­dor, aglu­ti­na­des a l’entorn de l’Orga­nisme d’Alli­be­ra­ment del Lle­vant i for­ma­des per com­ba­tents isla­mis­tes, kurds i pro­turcs. Con­tra un ene­mic comú sem­pre hi ha motius per superar les diferències però, un cop exi­liat Al-Assad i col·lap­sat el seu règim, caldrà veure com evo­lu­ci­o­nen les ànsies de poder de cadascú. El prin­ci­pal temor, tenint en compte els pre­ce­dents tali­bans a l’Afga­nis­tan, és que els nous diri­gents mos­trin la seva autèntica cara una vegada con­so­li­dats en el poder i que les pro­me­ses de mode­ració siguin subs­tituïdes per la temp­tació d’ins­tau­rar un cali­fat al país. Això seria espe­ci­al­ment greu per a les dones, també per al con­junt d’una soci­e­tat tra­di­ci­o­nal­ment aco­lli­dora i diversa pel que fa a cul­tu­res i reli­gi­ons. Sobre la regió, hi plana, a més, el risc d’una esca­lada de con­seqüències impre­vi­si­bles, amb el govern d’Israel dis­po­sat a anne­xi­o­nar-se defi­ni­ti­va­ment les posi­ci­ons ocu­pa­des als alts del Golan. En aquest sen­tit, la fi del règim d’Al-Assad s’ha vist pre­ci­pi­tat per un joc impa­ra­ble de fit­xes de dòmino, amb el front ucraïnès recla­mant recur­sos mili­tars als rus­sos i els atacs isra­e­li­ans con­tra Hez­bol·là afe­blint la posició ira­ni­ana. Que Síria no esde­vin­gui un altre estat fallit és el repte col·lec­tiu.