El factor humà
Faran falta més titulars
Com si de qualsevol judici es tractés, que tampoc ho és aquesta crònica, cal començar per una qüestió prèvia, la de posar l’accent en les paraules del degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús Maria Sánchez, quan avisa que no forma part del món de la política i que, per tant, el seu paper d’opinador cal circumscriure’l a les exigències del càrrec, tal com correspon al màxim responsable d’una de les principals organitzacions professionals del país.
Sánchez va esmorzar ahir amb la premsa d’aquesta ciutat per desitjar un bon Nadal als periodistes que habitualment segueixen els temes judicials, però sobretot per comentar l’actualitat d’aquest àmbit, que últimament ha inclòs l’anunci a so de tots els bombos i tots els platerets de la creació de cinc nous jutjats a Barcelona que han de posar fi al problema dels delinqüents multireincidents. I, per les paraules del degà, el cafè i les pastes que va posar el col·legi a disposició dels professionals de la informació, més que cortesia de l’amfitrió, van semblar un premi a la feina feta per la premsa en aquest àmbit i que, a criteri de Sánchez, ha estat clau per aconseguir els nous jutjats.
El degà té clar que la promesa de millora de la resposta judicial a aquest fenomen delinqüencial s’ha activat gràcies a les repetides informacions que diaris, ràdio i televisions, amb l’ajuda de l’immens i inabastable univers de la informació digital, han difós sobre la impunitat amb què el sistema tracta el fenomen dels petits robatoris. I ja se sap que, en aquest país on el costum dels polítics és el de legislar i actuar a cop de titular, la pressió mediàtica ha acabat sent clau. “Es tracta de guanyar el relat”, deia ahir el degà, que ràpidament va donar a entendre que la manera com advocats i periodistes es guanyen la vida ve a ser la mateixa: explicar les coses tal com són, tal com han passat, i que sigui aquesta realitat la que s’acabi imposant, en sentències que es guanyin o en titulars que impactin.
I si del que es tracta és de recórrer camins paral·lels, el que tocaria dir ara és que, després d’una sentència o una informació, advocats i periodistes tenen el mateix problema: vetllar perquè el que ha quedat escrit es compleixi. Una sentència és paper mullat fins que no s’executa i un titular com el de l’altre dia és i serà només un titular fins que els nous jutjats no siguin una realitat.
I pel que fa a aquesta segona part, el degà dels advocats està tranquil. Diu que mai com ara els polítics havien estat oberts a escoltar i actuar, però avisa que això de crear nous jutjats és complex i es pregunta d’on sortiran els jutges, es mostra preocupat perquè no passi ara que es vesteixi un sant i se’n desvesteixi un altre, i intenta no ser pessimista quan planteja el dubte de si ja s’ha previst que els nous jutjats hauran de comportar també el nomenament de nous fiscals.
I tot això, en el marc d’una reforma judicial que ja truca a la porta i que ha de canviar la manera de treballar dels jutjats per aconseguir més eficiència i resposta ràpida al ciutadà de l’administració de justícia, que d’això es tracta. El degà Sánchez es manifesta optimista, però caldrà veure si el seu optimisme és justificat o si, per veure’s complagut, necessitarà uns quants titulars més de premsa que empenyin.